Les entitats de l’economia social i solidària del Maresme tenen clar que cal cooperar entre elles

Marina Rodríguez Pelaz.  Coop Maresme
102

El 86% (24) de les entitats enquestades en el marc de la diagnosi anual que du a terme Coop Maresme afirmen practicar la intercooperació. Tot i que la majoria ho fan de manera informal, creuen que aquest és un bon punt de partida per fomentar la creació d’ecosistemes i teixits comunitaris forts i arrelats al territori. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi d’enguany, que per Coop Maresme suposa un aval a la política de foment de la intercooperació que es promou des d’aquest projecte. Judith Mora, responsable de l’anàlisi diagnòstic, assegura: “Els avantatges d’intercooperar són múltiples: permet optimitzar recursos, generar economies d’escala i defensar interessos compartits. Però perquè aquesta pràctica sigui garantia de viabilitat i sostenibilitat en el temps, és imprescindible teixir una xarxa a partir de relacions sinceres, justes i compromeses entre les entitats de l’economia social”.

Un bon exemple del seu impacte positiu, afirma Mora, es veu reflectit al sector de la cultura, que tant s’ha vist afectada per la crisi: “Després d’estudiar-ho amb detall, podem afirmar que mancomunar recursos i experteses, transformar el seu consum i visibilitzar el sector són elements imprescindibles per a la seva supervivència. Des de Coop Maresme apostem per construir un mercat social cultural a la comarca amb l’objecte de fomentar una intercooperació justa entre les cooperatives del sector”.

L’ètica de la cura pren força a l’ESS, que cada cop es manifesta més feminista

Malgrat que es reprodueixen biaixos entre el discurs i les pràctiques, podem entreveure que les organitzacions mica en mica estan més sensibilitzades en treballar cap aquesta direcció. D’entre les 28 entitats enquestades, el 86% afirmen haver reflexionat sobre la perspectiva feminista. Reivindiquen, però, que el volum de feina diari i la pressió donada per una societat en què predomina la productivitat i en la qual s’invisibilitzen les tasques reproductives, els impedeix desenvolupar-ho de forma òptima. Davant d’aquesta situació, “Coop Maresme defensem que cal seguir lluitant per canviar el sistema que prioritza els beneficis monetaris i apostar pel sosteniment de la vida al centre”, reivindica Judith Mora, redactora de la diagnosi.

Disposar de mecanismes per abordar els conflictes, les relacions interpersonals i les emocions ha sigut clau a l’hora d’afrontar la pandèmia, posant especial atenció en les inquietuds i les necessitats de cadascú. A banda, també cal destacar les eines organitzatives destinades a afavorir el bon funcionament de les cooperatives en consonància amb el benestar de les seves treballadores, com ara facilitar l’apoderament tècnic i l’intercanvi de coneixement i fer un repartiment equitatiu de les hores reproductives o que es distribueixin de forma rotativa. Pel que respecta a la conciliació, la corresponsabilitat i l’organització del temps, les entitats participants implementen mesures com la flexibilitat horària, el teletreball i tenir en compte les situacions personals a l’hora de fixar reunions. “La discriminació i l’assetjament laboral, sexual i per raó de sexe continuen sent una assignatura pendent”, puntualitza Mora, i afegeix: “Tot i que el 57% assegura haver-ne reflexionat, només el 43% compten amb mecanismes interns per abordar-ho”.

Una ESS transformadora i a l’abast de tothom

El 57% de les organitzacions han reflexionat sobre la incorporació de persones migrants i/o racialitzades, però només el 29% (8 entitats) compta amb sòcies d’origen divers o racialitzades i el 25% (7 entitats) amb treballadores. Davant d’aquest escenari, doncs, s’evidencia de nou l’escletxa entre el discurs i les pràctiques dutes a terme de forma real.

En aquest cas el racisme institucional jugar un paper molt important. Quan es tracta de persones estrangeres que es troben en situació irregular, la principal barrera per a les entitats i cooperatives és la Llei d’Estrangeria, que posa molts entrebancs a l’hora de contractar-les. “Des de Coop Maresme traçarem un pla d’acció per a garantir que el paper transformador de l’economia social al territori sigui en clau antiracista, a l’abast de tothom”, anuncia Judith Mora, tècnica de l’Ateneu cooperatiu de la comarca.

COMPARTIR