Netflix i la ciència ficció

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
705

Algunes de les estrenes més esperades dins del terreny de la ciència ficció cinematogràfica s’han produït a Netflix. Aquesta plataforma ha optat per una política de captació de públics a partir de tenir l’exclusiva sobre grans títols que, si més no, desperten expectatives entre els aficionats i que no es podran veure mai a les sales comercials (exceptuant algun passi previ en festivals). Aquest es el cas d’Aniquilación, la nova pel·lícula d’Alex Garland, director britànic que va sorprendre amb Ex-machina. Aniquilación planteja un canvi de registre per Garland ja que ens explica la història d’una zona contaminada on tots els que hi entren no surten amb vida. L’originalitat radica en què es munta una patrulla formada per cinc dones científiques (Natalie Portman, Jennifer Jason Leigh…) que han d’esbrinar què hi està passant. Però la sorpresa acaba aviat ja que el film és una barreja de picades d’ull a cintes com La cosa (Carpenter) o Stalker (Tarkovsky). Aniquilación compta amb uns 15 minuts al·lucinants i al·lucinats que enlairen la cinta en el tram final.

No és el cas de Mudo, l’altra gran producció esperada ja que al seu darrera es troba Duncan Jones, el director que fa uns anys ens va sorprendre amb Moon i Código Fuente. El protagonista de Mudo és un jove amish mut que viu amb la seva companya a un Berlín hipertecnificat. Tots dos són cambrers en un prostíbul de la ciutat fins que un dia ella desapareix. Aleshores el protagonista iniciarà una implacable recerca pels baixos fons de la ciutat. Si l’argument ja no és que sigui una meravella, la posada en escena de Mudo és bastant senzilla i compta amb uns efectes especials justets. Una circumstància que no es salva ni amb la presència del sempre solvent Alexander Skarsgard.

Com es veu, tant Aniquilación com Mudo eren dos projectes a priori molt interessants, ja sigui per directors, arguments o repartiment. El problema, més en el cas de la segona, és que dona la sensació que els pressupostos com els timmings amb què treballa Netflix obliguen a accelerar la producció i això acaba afectant al resultat.

COMPARTIR