Recentment ha estat aprovat l’Anteproyecto de Ley de Medidas de Flexibilización y Fomento del Mercado de Alquiler de Viviendas, que haurà de passar el tràmit parlamentari per la seva definitiva aprovació i entrada en vigor.
Amb aquesta enèsima reforma del mercat de les vivendes de lloguer, el legislador torna a buscar un millor equilibri entre els drets de propietaris i llogaters i donar més seguretat jurídica a les seves relacions. Malgrat la bona voluntat al respecte, se’m presenten dubtes sobre l’efectivitat d’aquestes reformes, ja que altre cop no es tracten els problemes de fons que afecten els lloguers en aquest país, els quals presenten una taxa força baixa en relació als països del nostre entorn.
La reforma pretén, principalment, donar solució al problema dels massa freqüents impagaments de les rendes per part d’alguns llogaters, sobretot els considerats morosos professionals, que van ‘saltant’ d’un lloguer a un altre, deixant un reguerol de deutes darrere seu i sense que hagi una normativa estricta que posi fre a aquests casos de dolosa insolvència personal. Així, es preveu un termini de 10 dies per desnonar el llogater morós a partir del seu requeriment i sense que hagi fet efectiu el pagament o manifesti raons fonamentades sobre la falta de pagament. Per desgràcia, a la pràctica els problemes de no ser positiu aquest requeriment farà que el desnonament segueixi endarrerint-se uns quants mesos, en la meva opinió. Altres reformes proposades són la facultat del llogater de renunciar al contracte sense obligació de pagar una indemnització; la del propietari envers la recuperació de la vivenda en casos de precisar-la per ell o familiars pròxims; la fixació d’una pròrroga forçosa més curta (tres anys en lloc dels actuals cinc); el reforçament dels efectes jurídics de la inscripció del contracte de lloguer en el registre de la propietat; un millor tractament de les reformes fetes pel llogater en l’immoble, als efectes de poder acordar les parts la seva computació a compte de la renda de lloguer; la possibilitat de fixar una modalitat de revalorització de la renda de lloguer al marge de la variació de l’IPC…
Aquesta enèsima reforma legal dels lloguers, en definitiva, pretén millorar una relació contractual entre propietari i llogater que, per desgràcia, queda massa vinculada a l’actual situació de crisi econòmica, la falta d’una cultura del lloguer més arrelada en aquest país i una normativa massa permissiva amb els llogaters morosos ‘professionals’. El temps dirà si aquesta vegada les modificacions permeten millorar aquesta situació del mercat de l’habitatge de lloguer en benefici d’uns i altres.
