Préstecs hipotecaris. De somni a malson

Xavier Casas Martínez.  Advocat mercantilista. Bufet Casas-de Doria
407

Xavier CasasFins fa quatre anys i durant l’època de bonança econòmica, moltes persones van complir el seu somni d’adquirir l’habitatge desitjat a partir del finançament atorgat per la seva caixa o banc de confiança. Eren èpoques en què els comptes sortien i la quota hipotecària proposada era perfectament assumible. Molta gent tenia feina, diners, cotxe i la casa somiada.

Per desgràcia, des del 2008 ens està afectant una crisi que pocs van poder preveure en quant a les seves conseqüències i magnitud, donant lloc al malson de no poder assumir el pagament de la hipoteca, amb la conseqüent pèrdua de l’habitatge. El resultat, entre d’altres, és un sentiment de crispació dels afectats envers les entitats financeres amb les que van contractar el préstec hipotecari que a la fi, no han pogut pagar conforme a allò pactat.

Al respecte i donada la transcendència del problema per infinitat de llars, hi ha un debat obert a tots els nivells, inclòs el judicial. Així doncs, una mateixa audiència provincial, la de Navarra, ha dictat en un breu espai de temps dues resolucions oposades radicalment en el tractament legal del problema. Vegem-ho.

La resolució núm. 74/2010 de data 17/12/10 considera que l’entrega al banc de les claus de l’habitatge hipotecat salda completament el deute, considerant que és “moralment reprotxable i obre una reflexió intranquil·litzant” la prossecució de l’execució després de l’adjudicació de la finca, considerant la depreciació de la vivenda com a “causa directa de la crisi econòmica i la mala praxis del sistema financer”, tot això sense negar que el banc hagi actuat d’acord a la legalitat i el seu dret contractual (allò signat en l’escriptura del préstec hipotecari).

Per la seva banda, la resolució núm. 931/2008 de data 28/01/11 i davant un cas molt similar, fonamenta la procedència de l’adjudicació de la finca i prossecució de l’execució per la resta del deute no cobert per l’habitatge en allò que disposa l’article 1911 del Codi Civil i l’article 579 de la LEC, indicant que els jutges no poden assumir funcions reservades al legislador i han de centrar-se en l’aplicació de la llei, ja que el contrari suposaria un risc per la integritat del principi de seguretat jurídica. Al respecte, fins i tot el Tribunal Suprem ha considerat que en aquests supòsits no hi ha un enriquiment injust ni abús de dret per part del banc, perquè actua d’acord a la legalitat vigent.

El problema és de grans dimensions, perquè enfronta la greu situació econòmica de molts deutors hipotecaris amb un sistema legal que s’ha d’aplicar en els supòsits d’impagament de la hipoteca, malgrat els esforços de les dues parts (banc i hipotecat)  per salvar la relació contractual i evitar situacions com les que estem vivint.

COMPARTIR