L’altre dia parlava amb una amiga sobre aquella sensació estranya de sentir-te petita en una relació. Em va recordar a una cosa que vaig viure fa temps amb una parella i amb alguna que altra amistat, i vaig pensar: quantes vegades hem sentit això sense ni tan sols posar-li nom?
‘Descompte’ en psicologia: el que no veus però sents
Fa anys, quan vaig començar a estudiar psicologia humanista, vaig descobrir el concepte de ‘descompte’ en l’Anàlisi Transaccional, i de sobte, tot va encaixar. Un ‘descompte’ és quan algú minimitza, ignora o invalida la teva realitat, les teves emocions o fins i tot les teves capacitats. I quan ho vius de manera subtil i constant, comences a dubtar de tu mateixa.
Recordo estar il·lusionada amb un projecte que m’encantava i explicar-li a la meva parella d’aleshores. Esperava una reacció de suport, alguna cosa com: “Que guai, explica’m més!”. Però la seva resposta va ser un: “Ah!, bé, sona bé”, mentre mirava el mòbil. Em vaig quedar amb una sensació estranya, però no li vaig donar importància. Amb el temps, em vaig adonar que cada vegada que compartia alguna cosa important per a mi, la seva actitud era la mateixa. Aquí vaig entendre què era un descompte.
Tipus de descomptes que he viscut (i potser tu també):
- Descompte emocional: Una vegada, li vaig dir a una amiga que em sentia esgotada i preocupada per alguna cosa, i la seva resposta va ser: “Bah!, no et queixis, que hi ha gent que està pitjor”. Automàticament vaig sentir que les meves emocions no eren vàlides.
- Descompte intel·lectual: Durant una discussió, vaig proposar una solució, però la meva parella la va ignorar completament i cinc minuts després va suggerir exactament el mateix, com si fos la seva idea.
- Descompte de capacitats: En una feina algú va assumir que jo no podria gestionar una tasca sense ni tan sols preguntar-me si volia intentar-ho.
- Descompte de l’existència: En un grup d’amics parlava i ningú responia, com si les meves paraules es perdessin en l’aire. Aquesta sensació d’invisibilitat fa més mal del que pensem.
Per què ho tolerem tant?
Crec que ho acceptem perquè ho normalitzem. Perquè ens han fet creure que no és per a tant o perquè de vegades ve de persones que estimem i respectem. En el meu cas, durant molt de temps vaig pensar que jo era la sensible, que exagerava. Fins que vaig entendre que ningú té dret a fer-me sentir de menys.
Què fer quan t’adones que et descompten?
- Dóna’t permís per validar el que sents. Si alguna cosa et fa sentir petita, escolta’t.
- Posa-ho sobre la taula. L’altra persona potser no n’és conscient, però si ho és i no canvia, aquí tens un senyal.
- Envolta’t de qui et suma. Una bona relació és aquella en què et sents vista i valorada.
Si alguna vegada has sentit que et “restaven” en les teves relacions, que la teva veu no té ressò o que les teves emocions es dilueixen en la indiferència, et convido a preguntar-te: vols seguir aquí?Perquè una relació sana no et fa sentir menys, et fa sentir més.
