Fa pocs dies que hem estat a Sarajevo, ciutat situada als Balcans. Des de l’Imperi Bizantí i l’Otomà s’hi ha creat una tradició feta de cultures, costums i religions diverses. Avui podem contemplar, en perfecta harmonia, la catedral ortodoxa, la catòlica, una mesquita, una sinagoga i una plaça de trobada per a tothom. Tots ens diuen que se senten bosnians.
Després de la victòria dels partisans de Tito a la Segona Guerra Mundial, Sarajevo era el centre artístic, cultural i espiritual de Bòsnia i Hercegovina. Amb el desmembrament de Iugoslàvia, Bòsnia va voler la seva independència. Els serbis que volien crear una Gran Sèrbia, no van acceptar el resultat del referèndum d’autodeterminació de Bòsnia. La guerra que va patir aquesta població va durar més de mil quatre-cents dies entre 1992 i 1995.
El setge de Sarajevo va començar, després d’haver proclamat la independència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Bòsnia es trobà amb un exèrcit mal equipat, enfront d’un exèrcit iugoslau i el de la República Sèrbia. Es van fer famosos els franctiradors serbis, situats als turons que rodegen la ciutat. Els franctiradors disparaven a homes desarmats, dones i infants. Més d’onze mil persones foren assassinades, entre elles mil cinc-cents infants. Va ser un autèntic i dolorós genocidi. Segons el Centre d’Investigació i Documentació de Sarajevo hi van perdre la vida 98.000 persones: 55% musulmans, el 35% serbis i la resta croats. I van haver més d’un milió d’exiliats.
La ciutat ha sobreviscut a les morts i a la humiliació brutal de persones innocents. La deliberada política de terror dels nacionalistes serbis i la diplomàcia irresponsable d’Europa van portar aquest poble a un desastre. Avui els bosnians són independents, segueixen celebrant la seva diversitat religiosa i s’hi identifiquen com a ciutadans europeus.
Sarajevo viu moments difícils econòmicament, sembla que tanmateix té els recursos necessaris per refer-se i segons els analistes, torna a ser el centre cultural i religiós del país. Quan passeges pels seus carrers o visites poblets, hi pots percebre la voluntat de commemorar actes en honor de les víctimes. No oblidem!
La ciutat sempre ha absorbit la diversitat cultural, és la que impulsa la força creativa i espiritual que ha permès que Sarajevo hagi sobreviscut en temps difícils. La Unió Europea no pot girar l’espatlla a molts petits estats europeus que volen la seva independència al marge dels interessos econòmics i polítics dels grans estats.
