T-10

Pere Pascual.  www.perepascualpic.blogspot.com
405

Aquesta columna agafa el seu títol de “Transport públic” del meu blog personal, batejat així ja que a més de ser un transport públic de les meves idees, resulta que bona part dels missatges allà expressats han estat escrits, o almenys gestats, en el meu diari ús del transport públic com a mitjà de comunicació.

Granadet d’anys, com ja començo a ser, bona part de la meva història podria tenir com a fil conductor les hores passades amunt i avall en els més diversos estris de comunicació viària. Un, encara pot parlar del mític tramvia de Mataró com usuari diari per anar a l’escola. O de les aventures per anar a la Universitat (bus- tren-metro-bus). O de les que em segueixen succeint avui en dia en un transport públic més que millorable, tenint en compte els temps en què estem i el gran nombre d’usuaris que l’emprem. Un sistema públic que en bona part ha fet impossible la cohesió d’una comarca tan esfilagarsada com aquest Maresme, que informativament intenta lligar aquesta tribuna que tens a les mans.

Travessada per una veritable cremallera en forma de tren, que sempre sembla caminar vers una fagocitació capitalina, separada eternament entre les poblacions de “mar” i les de “dalt” o “munt” i sense cap mena de comunicació interior, el Maresme ha perdut el contacte entre si i s’han establert uns certs pols d’atracció (Calella, Arenys, Mataró i Premià…) que fan i van a la seva, donant-se l’esquena de manera constant i reiterada. I aquesta dispersió que es fa evident en quasi tot, s’accentua encara més quan del que es tracta és d’un element tan lamentablement reclòs en si mateix com és el fet cultural.

El Maresme és posseïdora d’un gruix molt important de creadors, en quantitat i qualitat. Posseïdora també d’un enorme cabal de teixit associatiu cultural capaç de dur a terme tota mena d’activitats, i de fa un temps és posseïdora també d’un bon gruix d’instal·lacions culturals de tota mena (sempre millorables). Per això és de lamentar que el transport públic del coneixement d’instruments, activitats i protagonistes culturals, sigui tan lamentable com el mateix transport públic que hauria de cohesionar-la.

Potser per això, ara en temps de crisi, que no n’hi ha prou amb la minoritària resposta del públic més proper, cal fer el possible per establir les suficients sinergies per a una resposta comú. I aquí el transport públic ens ofereix la millor idea… I una T-10 cultural? Diversa, estesa en el temps i la comarca. Múltiple i variable, bé podria ser una manera de fer cultura i comarca a l’hora.

Dues circumstàncies que a hores d’ara, tant i tant necessitem.

COMPARTIR