Arnau de Montcada, tercer marquès d’Anòtia, s. XV. Certament tots els homes són fills de Déu, però no és menys cert que els serfs han nascut per servir als nobles. Resulta, per tant, absurda aquesta pretensió dels pagesos de remença d’abolir els gravàmens als que estan subjectes o de suprimir els càstigs amb què els aristòcrates fem valer la llei natural.
Lord William Hastings, s. XVII. La raça de l’home blanc està predestinada a ordenar i dirigir les societats més primitives, ja que té el deure moral de portar la civilització arreu del planeta. És ben sabut que les races inferiors pateixen menys el dolor, són físicament més aptes per al treball dur i estan intel·lectualment incapacitades per a qualsevol feina no manual. Per tant, és natural que aquestes races es posin al servei dels imperis europeus i realitzin les tasques més ingrates, brutes o perilloses.
Josep Maria Bruganyas, diputat a Corts i administrador únic de Hilados, bragas y calcetines, s. XIX. L’àmbit natural de la dona és l’espai domèstic, car la seva especial naturalesa fràgil i voluble no la fa adequada per a dedicar-se a activitats de més responsabilitat. Des de temps aristotèlics s’ha establert, com no pot ser d’altra forma, la seva supeditació a l’home, i és a ell a qui correspon protegir-la, garantir el seu sustent i, en última instància, gaudir dels seus encants.
Pep Brètols, veí del cinquè primera, s. XXI. Resulta obvi que els animals són éssers inferiors que no tenen la capacitat de patir que tenim els humans. Hem de procurar, això sí, que estiguin còmodes a les granges i que siguin sacrificats amb humanitat, però resulta absurd pensar que mares i cries s’estimen entre elles, que poden tenir amics i companys o que són individus que no volen morir: si estan fets per això!
