Els 11.081 vots, un 24,78% del total de ciutadans i ciutadanes que varen fer ús del seu dret constitucional participant en les eleccions municipals del 22 de maig de l’any passat varen fer possible, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, que Convergència i Unió, assumís la responsabilitat de formar govern. M’ho recordava un amic amb qui vaig coincidir en l’acte públic celebrat en motiu de la inauguració del Casal Municipal de la Gent Gran Oriol Batista, després del parlament de l’alcalde Joan Mora. “No entenc”, em deia, “com és possible que pràcticament un any després d’haver-se constituït el nou consistori, encara no s’hagi arribat a un pacte amb PSC i PPC, en temes tan imprescindibles com pot ser afavorir la reactivació de l’economia en mig d’una crisi profunda com la que estem patint, lluitar contra l’atur, potenciar apostes estratègiques, promocionar la ciutat o potenciar un sistema de participació que ens corresponsabilitzi a tots plegats, començant per totes les forces polítiques en representació municipal en les màximes decisions possibles.”
“Transcorreguts dotze mesos de les eleccions municipals”, em repetia una i altra vegada el bon amic, “res de res”. “Així no podem anar enlloc. És una llàstima, gairebé un any perdut. Per què els polítics no són capaços de deixar de banda els legítims interessos –ningú els els nega– i comencen a treballar pel bé de la ciutat? Som nosaltres, els ciutadans i ciutadanes qui els hem fet confiança per governar i fer-ho de forma coherent, sempre sentint-se dipositaris de la responsabilitat que els atorga la ciutadania amb el vot.”
Després d’acomiadar-nos vaig començar a reflexionar tot el que m’havia dit. El seu enuig per tot allò que entenia com una pèrdua de temps (s’ha perdut un any –expressió que va repetir-me una i altra vegada). Potser sí que té raó. Però, em pregunto, per què? Perquè no ha estat possible…
Potser, perquè els ciutadans i ciutadanes esperem més dels nostres polítics? Potser, perquè som més pragmàtics i ens agrada anar més per feina deixant de banda protagonismes….
Encara hi som a temps. Confiem-hi.
