“Vivim d’esquena al procés de morir i la mort”

Text: Sílvia Tarragó
519

Els seus dos primers llibres, ‘Goundi unas vacaciones diferentes’ i ‘Descubriendo el corazón de la tierra’, parlaven de la seva experiència solidària. ‘Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?’, en canvi, explica la seva relació amb la mort al llarg dels anys. Per què ha triat aquest tema?
Perquè amb els anys he viscut diferents situacions de com portar el procés “del morir” que m’han ensenyat a no ignorar la mort i a assumir la meva mortalitat amb plena consciència i, sobretot, a no enganyar-me donant-li l’esquena. El fet d’assumir la meva pròpia impermanència em fa viure amb més intensitat cada dia de la meva vida. Tot això m’ha fet descobrir que sóc alguna cosa més que carn i ossos i que tinc un potencial espiritual per desenvolupar i l’he volgut compartir amb els lectors.

Per escriure aquesta obra s’ha hagut de documentar molt. Hi ha trobat discrepàncies entre el que ha llegit i les seves pròpies experiències?
Documentar sempre és necessari i enriquidor, mai s’acaba d’aprendre. Hi ha moltíssima bibliografia sobre el tema, la qual cosa demostra el gran interès de l’home en conèixer més sobre el que, amb tota certesa, és el més segur que tenim a la vida després de néixer. Tots els escrits sobre la mort i el després, tenen un denominador comú que és el nom que se li dóna a: l’esperit, l’ànima, l’energia, l’alenada, l’ésser, la consciència… Sigui quin sigui el nom que li donem, és i serà el mateix, ja que entre tots formem un “Tot”… universal, diví, etern, i ho serà per sempre. Les discrepàncies són només en la manera de denominar aquest “Tot”, però tan sols és en la denominació ja que, en essència, és el mateix en totes les religions, filosofies i pensaments.

La manera en què la nostra societat occidental tracta la mort és diferent de com ho fan al Txad?
Sí, res a veure. Allà conviuen amb la mort, la tenen sempre present i integrada completament durant tot el seu cicle vital. Senten molt respecte cap als seus antecessors. A la regió de Goundi és corrent tenir els difunts de la família enterrats dins del recinte de les seves cases. Aquí, a la nostra societat impera l’eterna joventut i la qualitat de vida… no es vol saber res de tot el que implica dolor, patiment, manca de confort o pèrdua d’estatus. Normalment es viu d’esquena al procés de morir i la mort. No se’ns ha educat en això i tenim por.

Creu que la mort és una assignatura pendent per a la majoria de persones? Que haurien de conèixer-la millor?
Ens fa por el desconegut i el sofriment que comporta. Per a mi l’assignatura pendent és que no estigui inclosa com a ensenyament a les escoles bressol, escoles i universitats. Principalment a la primària, és fàcil parlar als nens sobre la mort, amb l’exemple del cuc, la crisàlide i la papallona.

És pot assumir la mort sense tenir fe o creences?
És clar que sí, tot depèn de l’educació i evolució personal de cada un. Entenc que l’ànima o esperit no entén de religions i és atemporal… En el llibre he escrit una frase que respon bastant a aquesta pregunta: “Les ànimes dialoguen en l’Esperit, on no existeix el temps ni el dolor”.

Què destacaria de tot el que ha viscut com a acompanyant de persones en el tram final de la seva vida?
La gran diferència entre els que assumeixen que moriran i ho accepten, acompanyats, envoltats d’amor, sense tenir cap assumpte per concloure i es lliuren a ella amb serenitat. ¡És una bona mort! El contrari del qual no l’assumeix ni l’accepta, ja sigui per manca d’informació, per la pròpia negació, per les seves pors, per preferir ignorar… És un procés que genera dolor, incertesa, molta tristesa i impotència al protagonista i a la seva família.

On es pot adquirir el llibre i com ajudaran els beneficis obtinguts en la seva venda?
Aquí al Maresme a l’Hospital de Mataró, a les botigues de Vilassar de Mar Detalls i Llibreria Index i a l’Estanc de Cabrils. A Badalona a la llibrería Saltamartí. A Barcelona a les llibreries Claret, Paulinas i +Bernat, i a l’Hospital de Barcelona. En e-Book a internet teclejant el seu títol Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?, a Editorial Círculo Rojo, i a Paypal. També mitjançant la nostra web: www.misionydesarrolloparagoundi.com, o el nostre correu electrònic:  info@misionydesarrolloparagoundi.com. Els beneficis obtinguts ja estan ajudant en la gairebé conclosa construcció de nou Centre de Salut en N,Dilate (Cantó de Dobo / districte sanitari de l’Hospital de Goundi al Txad). L’estructura ja està acabada, ara falta la pintura, generador de corrent, utillatge sanitari, instrumental, nevera de medicaments, lliteres, bàscules, armaris, prestatgeries, bancs… etc.

Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?, de Isabel Rodríguez Vila (Círculo Rojo Editorial)

La mort és, potser, la qüestió que més dubtes, pors i debats ha suscitat des de l’albada dels temps. Hi és present a totes les cultures que l’han tractat de maneres ben diverses i, hores d’ara, encara continua sent un misteri que cadascú interpreta a la seva manera. Aquest procés va acompanyat d’una sèrie de ritus i pràctiques, però també, de sensacions. I és aquí, a la part més intangible, on la mort pren un sentit diferent per a cada persona.Per tal de poder suportar la càrrega emocional que comporta, hi ha hagut autors que han plasmat les seves experiències en llibres tan i tan famosos como els d’Elisabeth Kübler-Ross (La mort una aurora) o Raymond Moody (Vida Després de la Vida). Aquest llibres i d’altres relacionats amb aquest tema són ben coneguts per  la fotògrafa, infermera i cooperant, Isabel Rodríguez Vila,  que aporta una nova visió d’aquest fet transcendental al seu llibre Cuando nos vamos ¿A dónde vamos? 

Però aquesta no és la primera incursió en l’escriptura d’Isabel, narradora incansable de tot allò que viu i lluitadora tenaç en la batalla per millorar el món. El 2009 ja es va aventurar a escriure l’obra Goundi. Unas vacaciones diferentes, on plasmava la seva experiència solidària en l’África subsahariana. Tres anys més tard va publicar Descubriendo el corazón de la tierra, un relat sobre set viatges a diferents llocs del món que incidia encara més en l’enfocament personal i transcendit de les seves vivències.

Els tres llibres apareguts fins ara són fruit de la seva vinculació amb el Txad, país de l’Àfrica Central on desenvolupa la seva tasca solidària des de fa 22 anys. Una feina que va cristal·litzar el 2003 amb la fundació de l’associació Misión y Desarrollo para Goundi de la que és vicepresidenta. És per això que els beneficis obtinguts de la venda dels llibres que escriu van destinats a la creació o millora d’infraestructures sanitàries a la zona.

Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?,  l’obra més recent de Rodríguez Vila, va aparèixer el passat mes de gener i ja porta dues edicions. En aquest llibre l’autora aparca per un moment la seva missió a Goundi i furga en els seus records, per tal d’oferir una visió de la mort que aplega el seu propi cicle vital. Així, al llarg de les pàgines se’ns mostra la vivència del traspàs des dels ulls de la nena, de l’adolescent, de la mare, de la filla, de la neboda… una perspectiva que no és només la dels anys, sinó la dels vincles afectius i, fins i tot, la de la creença.

Cada capítol s’inicia explicant  una mort diferent: de persones grans i joves, amb diferents graus de parentiu; després, a partir de cada circumstància, l’autora basteix una reflexió que sovint ofereix consells basats en la seva formació, experiències i sentiments. El resultat és una obra de fàcil lectura que ens remet a situacions que ens poden recordar experiències similars i que esperona no només el pensament sinó, també, l’espiritualitat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí