Entre el febrer i març de 1919 va tenir lloc la vaga general de la Canadenca. Fou un dels conflictes més importants del moviment obrer que s’han viscut a Catalunya. Va començar a la fàbrica Riegos y Fuerza del Ebro, a Barcelona i es va estendre per ciutats industrials, entre elles Mataró. Va deixar Barcelona sense electricitat i els transports urbans no podien circular ni es podia treballar a les fàbriques.
A la Primera Guerra Mundial s’havien creat artificialment uns beneficis als empresaris i una gran bombolla especulativa, gràcies a la seva neutralitat d’Espanya. A l’acabament del conflicte, es va generar una gran crisi amb atur i rebaixa de salaris. La resposta obrera va ser molt activa enfront de les condicions de treball. El sindicat de la CNT acabava de celebrar el Congrés de Sants el 1918, estava en els seus millors moments.
A l’esclatar els acomiadament a finals de gener de 1919 va començar el conflicte i el 5 de febrer es va iniciar una vaga general, es van anar incorporant treballadors del gas, de l’electricitat i la ciutat es va quedar sense llum. Es van paralitzar les fàbriques i els transports urbans. Altres ciutats industrials s’hi van sumar.
La resposta governativa fou declarar l’estat de guerra. Foren empresonats entre 3.000 i 4.000 treballadors, entre aquests un bon grup de dones. Salvador Seguí, líder de la CNT, fou qui va negociar amb la patronal. Les reivindicacions eren la readmissió immediata dels treballadors i treballadores acomiadats, l’alliberació dels presos i preses polítics, l’acceptació de la negociació de les condicions de treball amb els sindicats, increments salarials i la jornada de 8 hores de treball. La victòria va ser absoluta.
En aquests moments estem patint una precarietat laboral molt intensa que fa que molts treballadors i treballadores cobrin un salari de misèria i la seva família estigui al llindar de la pobresa. Les efemèrides ens han de fer reflexionar perquè ens concerneixen i ens interpel·len.
