Els altres animals domèstics

Esther Molina Olivencia.  Equip ànimaL. www.somanimaanimal.org
88

Ets a un sopar a casa d’uns amics. Feia temps que no us vèieu i tot són riures i novetats. Et llepes els dits amb el que han cuinat. Realment deliciós, amb aquesta salseta d’ametlles i prunes. Quina deu ser la recepta? És el rellom més saborós i tendre que has tastat mai, així que els ho preguntes: ―Ei, d’on heu tret això? Està brutal!.

 ― La carn? Doncs és de golden retriever― et respon la Gisela amb un somriure, tota orgullosa. I la teva cara esdevé un poema, deixant en evidència la barreja d’incredulitat i fàstic que et provoca pensar que puguis estar menjant del cos d’un gos. On s’és vist, en un país civilitzat, menjar carn de gos? Aquí es mengen altres animals, els gossos es cuiden, per favor!

Encara avui dia restringim la condició d’animals de companyia o domèstics a gats i gossos. Per què seguim fent aquesta distinció entre animals mereixedors d’estimació i animals de producció o consum? Quins són els animals que mereixen viure? Quina legitimitat tenim per fer-nos aquesta pregunta? Importa el que els animals desitgin?

Després de vint-i-cinc anys de recerca, fent-se aquestes preguntes, la Doctora en psicologia Melanie Joy* va anomenar carnisme al sistema de creences que condiciona el menjar animals (només alguns, depenent del context cultural) i concebre-ho com a normal, natural i necessari. Aquest sistema ideològic especista passa desapercebut per a la majoria, i provoca una increïble allau de violència i injustícia per a aquells qui volen viure però acaben a l’escorxador, edifici ben opac al qual rarament voldríem accedir. La majoria d’humans hem cregut durant molt de temps que menjar (certs) animals està bé, que una cama de porc és un pernil, que un tros de vedella és un bistec, i que un conglomerat de cartílags i altres parts de cossos són llaminadures. Massa sovint oblidem que cada animal és únic i té la seva personalitat, història i desitjos.

*Per conèixer més, et recomanem llegir el llibre Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas, de la Dra. Melanie Joy (publicat en versió original anglesa el 2009), on explica de manera entenedora la seva tesi doctoral defensada el 2003.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí