150 anys de la Comuna de París

Margarida Colomer.  Historiadora
48

La Comuna de París va ser un nou esclat revolucionari després de la revolució de 1789.  Va durar unes deu setmanes, des de del 18 de març fins el 28 de maig. Unes setmanes de sang i foc.

Fou dirigit per sectors que es volien independitzar de les institucions del país i construir el seu propi model social alternatiu, amb propostes com: Democràcia “directa”, sufragi universal (masculí) a tots els àmbits (barri, municipi, milícia i policia, empreses…);  jurats populars en comptes d’un poder judicial diferenciat;  laïcisme, separació entre Església i Estat; educació bàsica, obligatòria, gratuïta i laica;  Milícia local que només s’activa en cas de necessitat, per substituir l’exèrcit nacional; abolició de la prostitució; implantació progressiva de l’organització cooperativa del treball…

En un marc econòmic i polític en plena implantació del capitalisme i liberalisme, França s’alça en armes per a imposar la dissolució de l’Estat i la seva transformació en una república democràtica i social federativa de totes les comunes municipals franceses autogestionades.

La repressió va ser brutal: 20.000 morts; 40.000 persones jutjades en consells de guerra entre els quals 10.000 condemnats a pena de mort, treballs forçats, deportació o presó; i 10.000 exiliats a gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa.

Conseqüències ideològiques que cal destacar-ne: la difusió del marxisme i la del partits socialistes, la construcció d’un model federalista polític i social, el comunisme llibertari i l’anarquisme. Totes aquestes propostes han formar part de les alternatives polítiques a la Catalunya des de finals del s. XIX i tot el s. XX.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí