La decoració amb plantes d’interior té en les Monsteres unes potents aliades, no només per les seves espectaculars fulles foradades sinó també per la seva facilitat de manteniment. A més, formen part de la llista de plantes capaces de filtrar substàncies volàtils nocives.
De fulles gegantines, com la Monstera deliciosa o Philodendron Pertusum, la famosa costella d’Adam, o petites, com la Monstera Adansonii, aquestes plantes natives de les selves tropicals d’Amèrica i les Antilles, són lianes enfiladisses que a mesura que creixen necessiten ser guiades o comptar amb un suport al qual adherir-se amb les seves arrels aèries.
La sempre enlluernadora costella d’Adam no necessita presentació com a planta d’interior. Pot enfilar diversos metres i creix amb força rapidesa. En els exemplars joves, les fulles són més petites i senceres. A mesura que la planta guanya maduresa, el fullatge augmenta de mida i comencen a aparèixer les retallades que recorden una costella i els forats ovalats al costat de la nervadura central.
La Monstera de Adanson, o Monstera Adansonii, no només té fulles molt més petites que la deliciosa: també la forma és diferent, de cor però més estreta i allargada, i amb nombrosos forats. Però, a més, els marges no es ‘desflequen’ en costelles i romanen intactes. La seva necessitat d’humitat la converteix en una planta ideal per al bany, sempre que sigui lluminós. A mesura que creix, lentament això sí, tendeix a penjar, llevat que trobi un suport on recolzar-se i grimpar. També pot viure en aigua.
COM CUIDAR LES MONSTERES
Les Monsteres en general no són plantes molt exigents en cures i manteniment sempre que es respectin les seves exigències de cultiu. Amb unes mínimes atencions poden complir molts anys.
- Llum: Viuen bé en diverses condicions de llum, però com més en rebin més brillant serà el verd de les fulles. Això sí, no han d’exposar-se al sol directe per evitar que el fullatge es torni groc o es cremi. Recorda que en el seu hàbitat natural creixen a l’ombra dels arbres, abraçades als troncs.
- Temperatura: Pel seu origen tropical no suporten bé el fred. Pateixen si el termòmetre baixa de – 1º, especialment la Monstera adansonii, que és especialment feliç quan gaudeix d’uns temperats 20 – 22º.
- Substrat: Necessiten un sòl ric, amb abundant matèria orgànica, lleuger i alhora capaç de retenir cert grau d’humitat. És important que dreni bé per impedir que es produeixin entollaments.
- Reg: Han de rebre aigua de forma regular, encara que en dosis moderades, i sempre deixant que el sòl s’assequi lleument entremig. L’excés de reg els resulta perjudicial i provoca que les fulles es vegin dèbils i deslluïdes, o fomenta que sorgeixin microorganismes que podreixen les arrels.
- Polvoritzacions: Polvoritzar el fullatge i les arrels aèries amb aigua, sobretot a l’estiu, és una pràctica que les Monsteres agraeixen, especialment la d’Adanson, molt més demandant d’humitat ambiental.
- Abonament: Per conservar-se verdes i sanes han de rebre adob orgànic o per a plantes verdes diluït en l’aigua de reg com a mínim un cop al mes.
- Plagues i pols: Es poden veure afectades per la cotxinilla cerosa i cotonosa, que ha de retirar-se a mà amb un drap humitejat amb aigua i sabó, igual que la pols sobre les fulles (mai amb abrillantadors).
- Poda: Les arrels no s’han de tallar, ja que els serveixen per absorbir la humitat. En cas que siguin massa grans i resultin molt antiestètiques se’n poden podar algunes. Cal eliminar les fulles grogues i trencades.
- Testos: Les Monsteres es poden cultivar en tot tipus de testos, fins i tot penjants en el cas de les Adansonii. Per comoditat i disseny, les hidrojardineres són una bona opció: estalvien la feina de regar i els proporcionen humitat a demanda per capil·laritat, alhora que preserven el sòl de taques.
