La recerca de noves formes d’expressió artística, és un repte constant tant per part d’artistes inquiets, com de sales d’art que busquen oferir tendències innovadores, sempre en consonància amb el públic i el mercat. Les institucions i fundacions públiques, en base a la seva vinculació a organismes de caire oficial, ofereixen formes d’art més complexes, i per tant, allunyades del tarannà comercial i del gran públic, que galeristes i sales d’art privades, motors, també, de noves vies, a les quals cal treure profit econòmic, a fi de continuar oferint més alternatives.
Antoni Llena exposa a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, fins al proper 8 de gener del 2012: SOS senyals de fum des d’un subsòl, mostra que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb TeclaSala de l’Hospitalet de Llobregat.
Una exposició que recull un conjunt de peces escultòriques, i dibuixos realitzats amb materials de rebuig, o el que també se’n diu “arte povera”, en un esforç per defugir de la comercialització de l’objecte artístic, a fi i efecte d’afavorir la intromissió del públic o evitar la seva passivitat, tot tractant de provocar una reflexió entre l’objecte i la forma, a través de la manipulació del material i l’observació de les seves qualitats.
Llena refusa les icones de la mass media i les imatges reductivistes, com també els cànons estètics de l’art clàssic, o el missatge contundent de l’expressionisme i fins i tot la gosadia de l’abstracció, per tal de proposar un model d’extremisme operacional, basat en valors marginals i pobres. Amb la seva obra, de “poètica” fragilitat efímera, l’artista es permet l’atreviment de dir a l’espectador, immers per norma dins els seus problemes quotidians, que cal implicar-se en una recuperació de la inspiració, l’energia, el plaer i la il·lusió convertida en utopia, a través d’una sèrie de dibuixos plens de taques inconnexes, realitzats amb diferents estris, gruixos i grafismes, a fi de manifestar la introducció d’un “factor d’inquietud en la tradició artística oficial”.
En aquesta mostra, la Fundació Palau, de reconegut prestigi dins i fora del Maresme -pel fet d’acollir una bona part del llegat de Josep Palau i Fabre, amic i estudiós de Picasso i col·leccionista d’art- exhibeix una obra conceptual, de difícil comprensió en general, fet aquest que no l’eximeix de provocar un cert grau d’incomunicació amb l’espectador.
