Premià de Mar celebra els 30 anys de la Festa Major de Pirates i Premianencs. Cada dimecres previ al 10 de juliol, el dia de Sant Cristòfol, els pirates desembarquen i prenen la vila. Una festa organitzada, en part, per la Comissió de Pirates i Premianencs: “Durant uns dies discutim de quin bàndol som, però ningú dubta que som del mateix poble”, explica la seva presidenta, Maria Muñoz.
L’any 1996 el desembarcament va ser un acte gairebé invisible al programa, amb molt pocs recursos. Trenta anys després, ningú entén Premià de Mar sense els Pirates. Què ens atrau tant d’aquesta història?
Perquè en el fons no parla només de pirates. Parla de nosaltres. Parla d’un poble que ha estat capaç d’inventar-se una manera molt especial de celebrar-se a si mateix.
La força de Pirates i Premianencs és que cadascú la viu la Festa a la seva manera. Hi ha qui hi participa activament durant mesos preparant actes, personatges o vestuari, però també hi ha qui l’espera tot l’any simplement per sortir al carrer, trobar-se amb els amics, emocionar-se amb els actes o deixar-se endur per l’ambient que es genera al poble.
Una de les claus de l’èxit de la festa és que ofereix moltes maneres diferents de participar-hi. Pots formar part de l’organització, interpretar un personatge, decorar un carrer, sumar-te a un bàndol o simplement viure-la des de la plaça o la platja. Totes aquestes formes de participar són igualment valuoses i contribueixen a fer-la gran.
La festa té la virtut d’interpel·lar tothom. No et demana que la visquis d’una manera concreta. Potser per això ha arrelat tant. Perquè, d’una manera o altra, gairebé tothom hi sent una connexió personal.
El desembarcament va començar sent un acte modest, però la implicació, l’estima i la complicitat de generacions de premianencs i premianenques l’han convertit en una de les grans senyes d’identitat del nostre poble.
Abans de la Festa Major tal com l’entenem ara, era molt diferent
La Festa Major ha estat una manera molt especial de reconnectar amb les nostres arrels de pagesos i pescadors. Antigament, al segle XVII, érem el barri de Mar i encara pertanyíem a Sant Pere de Premià. En aquell moment, les famílies de pescadors tenien les barques a les platges i la masia a la vora de la mar. Segons les llegendes del Maresme, arribaven a la costa moriscos, i els premianencs pujaven a dalt del poble a refugiar-se. No va ser fins al 1836 que el poble es va consolidar. A més, des de 1846 tenim datades les primeres festes majors als volts de Sant Cristòfol , patró de Premià. L’any 1996 amb la idea de buscar una festa temàtica es va crear la festa dels pirates, així va ser la manera de fer homenatge a la nostra història com a poble i reviu les històries que patien els nostres avantpassats premianencs.
Un dels millors exemples és el Poble Pescador, que transforma el nucli antic gràcies a l’esforç col·lectiu de desenes de veïns i veïnes que, durant setmanes, treballen plegats per decorar els carrers. No és només una ambientació: és una manera de recuperar i reivindicar una part de la nostra identitat fent-la visible i compartida.
Aquesta és, probablement, una de les grans virtuts de la nostra Festa Major. No guardem la història dins una vitrina, sinó que la traiem al carrer perquè tothom la pugui viure. Durant uns dies recordem d’on venim, però sobretot ho fem junts, convertint el nostre passat mariner en una experiència col·lectiva que dona sentit i personalitat a la Festa Major.
El desembarcament va començar sent un acte modest, però la implicació, l’estima i la complicitat de generacions de premianencs i premianenques l’han convertit en una de les grans senyes d’identitat del nostre poble.
Com es gestiona el repte de mantenir l’esperit d’una invasió pirata, que històricament és un concepte violent, adaptant-la als valors i la sensibilitat social del 2026?
No només és imprescindible adaptar-la, sinó que és una de les claus que expliquen per què la Festa Major continua tan viva trenta anys després. Aquesta evolució es veu clarament en el mateix relat. Fa trenta anys, alguns personatges i trames responien a una manera d’explicar les històries que avui ja no escriuríem igual. Amb el temps hem revisat situacions, hem eliminat elements que no encaixaven amb els valors actuals i hem incorporat noves mirades. La Iumara, per exemple, dona més presència femenina dins del bàndol pirata i ajuda a enriquir l’univers de la festa.
També hem treballat per millorar l’equilibri i la representació en tots els espais, tant en el paper dels personatges com en la participació adulta i infantil. Però seria ingenu pensar que la feina està feta. La festa és una construcció col·lectiva i continua en evolució.
Encara ens fem preguntes i encara hi ha coses a repensar. Potser aquesta és la millor prova que la Festa Major continua viva: que no ha deixat mai d’escoltar-se ni de transformar-se.
Perquè la tradició no és conservar-ho tot igual, sinó fer que continuï tenint sentit avui.
Què hem d’esperar de la Festa Major dels 30 anys?
Sobretot emoció. Perquè quan mires enrere i veus tot el que ha crescut aquesta festa en trenta anys, és inevitable emocionar-se.
És un aniversari que parla de molta gent: de persones que hi han estat des del començament, d’altres que s’hi han anat sumant amb els anys i de totes les que avui la continuen fent possible amb hores, idees i molta estima. La festa és el que és perquè ha estat un projecte compartit de molta gent durant molt de temps.
Però no volem que sigui només una mirada al passat. Volem que sigui una Festa Major molt viva, molt de present, que continuï demostrant que aquest projecte encara té molta força i que continua trobant noves maneres de fer participar la gent.
En aquest sentit, una de les novetats d’enguany serà “Premià en Joc”, un conjunt de proves i reptes entre bàndols que neix amb la voluntat de fomentar encara més la participació, la competitivitat sana i el sentiment de pertinença. La idea és que l’esperit de Pirates i Premianencs es pugui viure més enllà de la nit del desembarcament i continuï present durant tota la Festa Major.
Serà una edició plena de retrobaments, de moments per recordar i també per sorprendre’s. Una Festa Major per tornar a sentir, amb orgull, que això que fem entre tots continua tenint sentit.
Durant uns dies recordem d’on venim, però sobretot ho fem junts, convertint el nostre passat mariner en una experiència col·lectiva que dona sentit i personalitat a la Festa Major.
Quin és l’acte que viviu amb més emoció?
Si parlem del fil conductor, diria que els desembarcaments, tant el gran com el petit.
Per a la gent que els preparem, són el moment en què mesos de feina, reunions, assajos i preparatius prenen sentit. Hi ha nervis, responsabilitat i molta emoció perquè saps tot el que hi ha al darrere i perquè, de cop, la història que has estat construint durant mesos es fa realitat davant de tot el poble.
Però crec que també són especials per a molta gent que els viu des de fora. Hi ha famílies que no es perden cap edició, infants que els esperen amb impaciència i persones que, encara que no participin directament en la festa, senten que aquell és un dels moments més especials de l’any.
Quan la platja s’omple, apareixen els vaixells i els personatges entren en escena, passa una cosa difícil d’explicar. Tots coneixem la història, sabem com acabarà, però cada any la tornem a viure amb la mateixa emoció.
Els desembarcaments ja no són només un acte de la Festa Major; són un d’aquells moments que compartim com a poble i que, any rere any, continuen emocionant generacions de premianencs i premianenques.
Durant molts anys, el desembarcament pirata s’ha associat popularment a una ‘guerra d’aigua’, un fet que des de la Comissió s’ha treballat per desvincular activament i posar en valor les representacions, la indumentària i el relat històric. Creieu que el poble ha entès que l’aigua és només un element més de la gresca, però que el vertader sentit de la festa és un altre?
Sí, i cada any una mica més.
L’aigua és divertida i forma part de l’imaginari de la festa, i seria ingenu negar que continua molt present i molt arrelada en la manera com molta gent la viu. Forma part de la identitat popular del desembarcament i de la festa en general.
Però també és cert que, cada vegada més, sobretot entre infants i famílies, es valora tot el que hi ha al darrere: els personatges, les escenes, els guions, la música, el vestuari i tota la feina de centenars de voluntaris que fan possible la festa.
Des de la Comissió de Pirates i Premianencs i l’Ajuntament de Premià de Mar també fem una feina constant de conscienciació sobre el seu ús: evitar el malbaratament, respectar les figures, els figurants i la pirotècnia, i entendre que forma part d’un espai de festa compartida que cal cuidar. La nostra idea no és eliminar ni prohibir l’aigua, sinó fer-la compatible amb el respecte i amb el conjunt de la festa.
No és una cosa o l’altra. L’aigua hi és, però la festa és molt més àmplia.
Encara ens fem preguntes i encara hi ha coses a repensar. Potser aquesta és la millor prova que la Festa Major continua viva: que no ha deixat mai d’escoltar-se ni de transformar-se.
Quin creus que és el secret perquè un fil conductor basat en la confrontació i la guerra de bàndols acabi sent l’element que més uneix i cohesiona a tota la gent de Premià de Mar?
Perquè la gràcia és que la festa ens permet jugar a estar dividits sense deixar d’estar junts.
A la gent li agrada triar bàndol. Li agrada defensar els seus colors, picar-se amistosament amb els amics de l’altre costat i discutir, any rere any, qui acabarà guanyant. Aquesta competitivitat sana forma part de l’encant de Pirates i Premianencs.
Però al final tots sabem que estem jugant al mateix joc. Tant si ets pirata com premianenc, tant si participes en un acte com si el vius des de la plaça, la història és compartida.
Potser aquest és el secret de la festa: durant uns dies discutim de quin bàndol som, però no hi ha ningú que dubti que som del mateix poble.
El desembarcament ha arrelat entre els més petits, sobretot després de començar a fer l’edició pels més menuts. Quin futur li augureu?
El millor futur que li podem augurar és que continuï passant el que ja passa avui: que hi hagi infants que no entenguin una Festa Major sense pirates i premianencs.
Quan veus els nens i nenes discutint si són d’un bàndol o de l’altre amb la mateixa convicció que els adults, és difícil no ser optimista.
El desembarcament infantil ha aconseguit una cosa molt especial: no és només una activitat per als més petits, sinó una manera de fer-los entrar dins la festa des del primer moment. Els permet jugar, imaginar, prendre partit i sentir-se protagonistes de la història.
Això fa que la Festa Major deixi de ser una cosa que s’explica per convertir-se en una experiència que cadascú fa seva. Els infants no només la miren: la viuen, la interpreten i l’omplen de sentit des de la seva pròpia mirada.
Diríeu que la festa, més enllà dels 30 anys, encara té recorregut per créixer? Quins són els següents passos?
I tant. De fet, el més important és que continuï creixent sense perdre l’ànima.
El repte no és fer actes més grans, sinó aconseguir que cada vegada hi participi més gent i que més persones sentin que aquesta història també els pertany. També cal continuar cuidant el patrimoni humà que hi ha darrere de la festa, perquè el més valuós no són els actes, sinó les persones que els fan possibles.
Mentre hi hagi gent amb ganes d’implicar-se, la festa tindrà recorregut.
