Cada cop que el senyor marquès de Castelldosrius finava, el seu successor havia de prendre possessió dels títols i béns heretats. Aquesta presa de possessió era un veritable ritual de reminiscències medievals que devia ser força vergonyant i farcit de menyspreu i humiliació per als dosriuencs. El dia triat, una comitiva encapçalada per un representant del marquès i un notari es presentava a Dosrius i reunia els habitants a la plaça del poble per a prendre possessió del terme de l’antic castell, fa no fa el de l’actual Dosrius i Canyamars.
A la plaça del poble i després de rebre un grapat de gra i unes monedes com a símbol del delme, dels censos i dels drets, l’apoderat i procurador del marquès es treia i posava els guants amb parsimònia tot declarant la presa de possessió. Per a fer-se efectiva, la cerimònia devia continuar anant de casa en casa on un cop desallotjades l’apoderat entrava i tot passejant-s’hi anava obrint i tancant, repetidament, totes les portes i finestres en senyal de domini i possessió. Quan del que s’havia de prendre possessió era una peça de terra, una vinya o un camp, el procurador prenia un grapat de terra i d’herba i ho llançava a l’aire en ostentació de poder i voluntat sobre aquella propietat. Un cop enllestida en el poble, la processó continuava fins a la següent finca o masia on es repetia la cerimònia recorrent així tots els racons del terme. Quina cara els devia quedar als menyspreats pagesos? De la darrera vegada que en tenim constància que es va realitzar aquest ritual ja fa temps, el 1796, o potser no tant, ja que el 1842 encara es va fer una cerimònia, sembla que més discreta però. I vés a saber si avui encara no hi ha certa reminiscència en el ritual del desnonament de vivendes hipotecades.
