Si s’està acostumat a visitar exposicions artístiques, bé per l’exercici de la crítica, bé per l’ofici d’artista o bé per l’afició o passió per l’art, són moltes les mostres on es contempla obra de gran qualitat, excel·lent manufactura, imaginació desbordant…, però que no connecten amb l’ànima o la sensibilitat l’espectador; no tots els artistes saben expressar en la seva obra l’esperit i el fonament propis de l’ART.
Si més no, però, de tant en tant, i de forma sorprenent, la rutina es trenca i el visitant, si té entre els seus sentits la predisposició oportuna, entra en comunió directament amb l’obra exposada.
El Museu de Mataró (Can Serra) presenta des del passat mes de febrer fins al proper 6 de maig l’exposició: Manuel Carnicer, l’essència del detall, un conjunt de dibuixos i esbossos d’un mestratge absolut, i d’una qualitat indiscutible.
Carnicer (Mataró-1921/Barcelona-1998), delineant de professió, va aplicar el seu ofici a l’art, domini tècnic, però amb sentiment i emoció. Una obra d’un realisme brillant i captivador, pulcre, exquisit, meticulós i elegantíssim, sense obviar que en algunes peces s’observen certes vel·leïtats surrealistes, que impressionen totalment, en contrast amb els treballs més d’estudi.
Manuel Carnicer exhibeix un concepte de la naturalesa morta, amb sobrietat i bon gust. Juga amb pocs elements i sempre amb el fons blanc, que en absolut resulta fred; la seva neutralitat permet ressaltar el dibuix pel DIBUIX, factor importantíssim i bàsic, que malauradament es deixa de banda en els estudis de Belles Arts, i per la qual cosa, els galeristes i organitzadors d’exposicions es comencen a exclamar.
Hi ha obres que fa la sensació que tenen vida pròpia. La cura dels detalls és tal que fins i tot sembla que hagin de sortir del marc per atrapar al visitant i convidar-lo a entrar-hi. La col·locació dels treballs ajuda a crear harmonia i equilibri, com si d’un poema, en aquest cas visual, es tractés.
És d’agrair a Gertrudis Escolà, vídua de l’artista, la donació efectuada al Museu de Mataró i a l’IMAC d’una mostra com aquesta, que potser serà l’única vegada que es veurà. Hi ha la mala tradició de la casa que bona part de les donacions artístiques dormin el somni dels justos durant generacions.
