A les sales de Can Palauet de Mataró s’exhibeix fins a finals d’abril la mostra A través del mirall, Joan Fontcuberta. Basant-se en el títol d’una coneguda novel·la de Lewis Carroll, autor d’Alícia al país de les meravelles, el fotògraf (Barcelona, 1955), “participa de ple en una sèrie de qüestions que són crucials, en el debat contemporani sobre les pràctiques artístiques que plantegen les noves tecnologies en l’àmbit de la comunicació global”. Un paràgraf, aquest, d’excels vocabulari procedent del programa de mà d’una exposició que es limita en realitat, sota la visió d’aquesta crítica d’art, a mostrar una sèrie de fotografies massa tècnicament simples i temàticament inconnexes, moltes d’elles d’erotisme desmesurat, tractant-se d’una una mostra cultural, i de la qual el protagonista en fa una dissertació per mitjà d’una gravació en vídeo.
A través del Mirall, Joan Fontcuberta –creador, docent i professor visitant a universitats d’Espanya, França, Gran Bretanya i Estats Units, assagista, comissari d’exposicions i historiador, a qui l’any 2011 li va ser atorgat per la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional de Cultura (sense dubte manté bones relacions amb el que s’entén com la ‘cultura oficial’)–, sota la teòrica reflexió de les imatges proporcionades per les noves tecnologies –que inunden la xarxes socials, on no tot són exhibicionistes, sinó persones que els agrada mostrar la seva quotidianitat, les seves opinions, crítiques… simplement comunicar-se sense que forçosament hi hagi sexe–, planteja en un exercici artístic de credulitat absoluta la crítica implacable a la usurpació que la societat civil fa de la professió de fotògraf, gràcies a les facilitats tècniques i informàtiques, que proporcionen qualitat, enfocament i un treball curós, si es vol, la qual cosa perjudica els professionals. Precisament, en aquest context, els llibres de fotografia ja no tenen la sortida i la venda d’abans i el fotoperiodisme està massa a l’abast gràcies als mitjans de comunicació, qualsevol pot tenir ull i objectiu fotogràfic.
Aquesta exposició, com no podia ser d’una altra manera, està patrocinada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i diversos ajuntaments i institucions públiques. Una mostra d’aquestes característiques, no tindria sortida a través de la gestió privada, tant per la seva falta de continguts com de qualitat. Però forma part de la ‘cultura oficial’, que en realitat sempre s’ha mostrat poc atractiva pel gran públic, qui, curiosament i indirectament, proporciona els mitjans econòmics necessaris –via recaptació tributària– per a la subsistència de conceptes artístics difícilment comercials i artísticament dubtosos.
