Fins a mitjans del mes d’abril, el Museu Arxiu de Llavaneres presenta dos artistes mataronins, ben diferenciats estilísticament, però que en aquesta ocasió han coincidit amb la figuració, i curiosament, dins un tarannà que frega cert academicisme: Pere Màrtir Brasó i la seva mostra De pedres i bèsties, i un deliciós i exquisit Tastet del reconegut escultor i pintor Manuel Cusachs.
Brasó presenta una exposició zoològica, realitzada en tècnica mixta sobre paper o tela, i format gran, que evidentment no pretén fer un estudi exhaustiu de les característiques morfològiques dels animals en qüestió, sinó ben al contrari: presenta una visió metafòrica de l’ésser humà, en base a la sempre freda neutralitat del fons blanc –tot i que se’l consideri el color de la perfecció– i un dibuix perfectament definit, amb algunes concessions al minimalisme, i amb un joc cromàtic auster però significatiu. Una mostra que es podria qualificar de “terra-espai”, ja que algunes de les peces exposades fan referència a la particular visió de l’artista –que en totes elles expressa un sentit de l’humor corrosiu– sobre altres planetes o universos, que poden fer pensar en l’origen de les espècies –inclòs l’home com a tal, sense ser sapiens– i l’entorn espacial que l’envolta, essent la solitud el constant nexe d’unió del conjunt expositiu, en lluita desaforada per la vida biològica, i una existència més equilibrada.
Per la seva banda, Manuel Cusachs, delecta l’espectador amb una sèrie de dibuixos realitzats amb llapis de color blau principalment, alguna aquarel·la o tinta, on sensualitat i erotisme es posen de manifest, d’una manera elegant, de vegades simbòlica fins i tot onírica, a través d’un traç dúctil i lleuger i quasi volàtil. Una delicatessen visual encisadora, i per què no, suculenta on el mestre Cusachs fa gala, també, de fina ironia.
