Un treball sobre la immigració francesa en època moderna guanya el 55è Premi Iluro

Text: Fundació Iluro
903

El veredicte del jurat de la 55a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica, instituït per la Caixa d’Estalvis de Mataró el 1959 i convocat, enguany, per primera vegada, per la Fundació Iluro, es va fer públic el passat 5 de novembre. Dotat amb 4.500 euros i la publicació de l’obra, el premi s’atorga al millor treball de recerca històrica sobre Mataró o la comarca del Maresme, i es fa extensiu a estudis sobre memòries, diaris, fonts documentals, biogra-fies i autobiografies que constitueixin una aportació d’especial interès per al coneixement del passat històric de Mataró i el Maresme.

El jurat, format pel Dr. Antoni Pladevall, president; pels Drs. Josep Maria Fradera (Universitat Pompeu Fabra), Joaquim Pera (Universitat Autònoma de Barcelona), Xavier Torres (Universitat de Girona), per Àngels Soler (Museu de Mataró), i per la Dra. Roser Salicrú (Consell Superior d’Investigacions Científiques i Fundació Iluro), secretària, va guardonar el treball d’Alexandra Capdevila i Muntadas titulat Els murcians dels segles XVI i XVII. Entre la temporalitat i l’arrelament al Maresme, un minuciós i documentat estudi sobre la immigració francesa al Maresme que completa els estudis realitzats per Jordi Nadal i Emili Giralt sobre Mataró.

L’obra es fonamenta en un treball exhaustiu en els arxius parroquials del Maresme, completat amb fonts notarials, i analitza les dues tipologies d’immigrant francès existents: el temporer, que travessava els Pirineus anualment i que tornava a les seves terres una vegada finalitzada la collita, i el nouvingut que es va establir i va arrelar al país.

A més de fer-ne el tractament demogràfic, l’autora s’esforça per realitzar una anàlisi de la sociabilitat i de les xarxes i mitjans d’integració del col·lectiu, posant de relleu el valor dels expedients d’informació matrimonial, que se sumen a les dades aportades per la matrícula del 1637.

El jurat ha premiat amb un accèssit, dotat amb la publicació de l’obra, el treball titulat De xerric a capità d’empresa. La indústria del gènere de punt al Maresme, obra de Jaume Brufau i Prats que edita i comenta les memòries del seu pare, Joan Brufau i Cusidó.

Les memòries narren la sorprenent peripècia vital, amb un rerefons de trajectòria industrial tèxtil igualment impactant, d’un emigrant de Banyoles que viatja per França per aprendre francès, es trasllada als Estats Units per aprendre anglès, on coneix casualment el senador Simon Guggenheim, va a Mèxic, s’estableix a Catarroja i a Mataró, on esdevindrà el primer alcalde del franquisme, i es trasllada definitivament a Salamanca.

La lectura del veredicte va ser precedida per la presentació, per part dels seus autors, de les obres guardonades l’any passat, en la 54a convocatòria del Premi Iluro: Estat, patrons i obrers davant la modernització de les relacions laborals. La Junta de Reformes Socials de Mataró (1900-1923), de Rafael Luque i Fernández (accèssit Premi Iluro 2012), i La província marítima de Mataró. Economia i conflictes socials (1750-1870), de Joan Giménez i Blasco (Premi Iluro 2012).

L’acte, celebrat a la Sala d’Actes de la Fundació Iluro, al carrer de Santa Teresa de Mataró, va ser presidit per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i el president de la Fundació Iluro, Rafael Montserrat, i va comptar també amb la presència d’Albert Carné, Director General de Política i Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Després d’explicar l’origen, situació i finalitats de la Fundació Iluro, el seu president va destacar el valor i la decidida voluntat de l’entitat de donar-li continuïtat. D’altra banda, les intervencions de Carné i Mora van centrar-se en remarcar la seva implicació en el procés de creació de la Fundació Iluro i el seu suport incondicional a la tasca que aquesta desenvolupa.

COMPARTIR