Caçafantasmes i més enllà

Jesús Gonzàlez.  www.twitter.com/jesusgonnot
92

Fa uns quants anys que Hollywood està traient rèdits del que s’ha anomenat Nostalgia films. Es tracta d’un format de pel·lícules que juguen, d’alguna manera, amb un factor emocional de cara els espectadors. Aquest fenomen es pot apreciar als darrers lliuraments de la nissaga d’Star Wars, que han posat tots els avenços tecnològics fílmics per recuperar els arguments i èpica dels inicis a moltes produccions de J.J. Abrams, com la nova Star Trek (hi ha qui diu que, en un futur llunyà, les dues nissagues galàctiques podrien fusionar-se en una supernova), Super 8 o, ja en format de la petita pantalla, la sèrie Stranger Things.

En general són produccions orientades a un públic que va experimentar en primera persona els anys 80 (però miren de reüll a les noves generacions, els genuïns consumidors de cinema a la sala). Aquella època en què es començava a jugar amb els efectes visuals, els vídeos en VHS, amb una certa ingenuïtat temàtica (serveixi els Goonies  com a exemple més clar) i que va alçar al tron de l’entreteniment a directors com George Lucas o Steven Spielberg, amb cintes com ET: El extraterrestre o Indiana Jones. Una època, en definitiva, que recorda la infància o que pretén evocar-la (per necessitats consumistes o pandèmiques). En aquestes coordenades trobaríem el nou reboot de Cazafantasmas, una cinta que esborra l’anterior versió femenina o feminista (segons es vulgui llegir), tan divertida i tronada que va ser un fracàs comercial i, evidentment, molt criticada pels fans historicistes. Cazafantasmas: más allà és, justament, un retorn al paradís genuí de fantasmes i aparells casolans per atrapar monstres. Jason Reitman (Fill d’Ivan Reitman, l’iniciador de la nissaga) continua les aventures allà on es va quedar la mítica segona part: ara serà la neta d’un dels caçafantasmes qui s’encarregarà de resoldre els enigmes i salvar la humanitat. Com a moltes pel·lícules de nostàlgia els protagonistes són nens, fet que evita entrar en polèmiques d’adults i edulcora possibles missatges polèmics. I, com quasi sempre, són joves amb els pares separats o algun trauma emocional que, en enfrontar-se contra el mal, trobaran també calma per a les seves emocions. Una estratègia heretada, claríssimament, de la literatura infantil decimonònica i convenientment actualitzada per bons guionistes a sou de Hollywood. Per acabar de fer les delícies dels seguidors nostàlgics hi ha un cameo de tots els herois originals, incloent un cameo digital del difunt Harold Ramis.

COMPARTIR