Candidats i simpatitzants de les formacions polítiques ja estan desplegant tota la seva artilleria aquests dies per fer arribar als electors de la comarca les seves propostes a través de tots els mitjans possibles: pancartes, pòsters, publicacions, tríptics, actes, visites i reunions amb els veïns.
Si bé molta gent a aquestes alçades ja té decidit quin serà el seu vot, cal consolidar-lo i també guanyar la franja d’indecisos, molt determinant encara i que pot fer canviar els resultats finals. En el cas dels municipis més petits de la comarca, uns pocs vots poden fer obtenir o perdre un regidor. I és per aquest motiu que cal mirar d’arribar a tothom i intentar convèncer el màxim de votants.
Dins el mapa polític maresmenc, alcaldes històrics de la comarca es presentaran a la reelecció davant d’altres candidatures que plantegen la renovació. Miquel Buch (CiU), Premià de Mar; Pere Parés (CiU), al Masnou; Joaquim Ferrer (CiU), a Vilassar de Mar o Andreu Francisco (ERC), a Alella, són solament alguns d’aquests noms amb trajectòria que tenen l’opció de revalidar-la davant dels seus veïns. Aquests batlles, junt a d’altres de la resta de municipis, s’enfrontaran a adversaris de totes les tendències possibles. Els resultats, com sempre, són a les mans dels votants i per moltes enquestes que es facin, no se sap fins que s’obren les urnes i es fa el recompte dels vots.
Els partits més destacats com CiU, ERC, PSC, PP i Iniciativa, han plantejat les seves candidatures junt a d’altres de més nous, que vénen empentats amb força mediàtica pel que es preveu com un nou escenari polític a l’Estat: és el cas de Ciutadans o la presència de Podem a través dels seus cercles, que van prenent posició en forma de llistes amb noms propis i projectant-se de cara cap a les futures eleccions a Corts Generals. Cal afegir-hi, però, moltes d’altres propostes formades per opcions polítiques independents que opten per centrar la seva proposta en la vida local, al marge de les sigles conegudes. Precisament, en aquest sentit, al Maresme també hi ha gran tradició.
Per a poder aprofundir en les candidatures de cada municipi, totes les llistes que opten a aquestes eleccions municipals es poden consultar al portal Elecciones Locales 2015 del Ministerio del Interior.
El mapa català
Pel que fa al conjunt de Catalunya, segons les dades que recull el diari Ara, CiU és la formació que més candidatures presenta a Catalunya a les eleccions municipals del 24 de maig, amb 858 llistes per governar ajuntaments (i 47 més per comandar entitats municipals descentralitzades). CiU va presentar fa quatre anys 911 candidatures als comicis municipals. En aquest rànquing, darrere seu es posicionen ERC (715), PSC (528), PP (525), ICV-EUiA (221), la CUP (163) i Ciutadans (90).
Els republicans han superat les 700 candidatures. En presentaran 715 dels 947 municipis catalans i optaran a obtenir representació en 15 entitats municipals descentralitzades. ERC supera en 127 les llistes presentades ara fa quatre anys, 588. Esquerra ha decidit obrir-se a independents i a d’altres formacions polítiques, en especial aquelles sorgides a partir de les escissions del PSC.
El PP ha tancat 525 llistes. El PSC n’ha presentat a les Juntes Electorals un total de 528, una xifra molt similar al PP i que suposa que els socialistes tenen tancades fins a 205 candidatures menys que fa quatre anys. ICV presentarà 221 candidatures, per sota de les 242 de fa quatre anys. Amb el seu soci, EUiA, compartirà més de setanta candidatures i una de les claus dels ecosocialistes és la confluència en coalicions d’esquerres.
Per la seva banda, la CUP presentarà 163 candidatures, més del doble que en els comicis de fa quatre anys.
Ciutadans, la formació d’Albert Rivera, optarà als comicis del mes de maig amb 90 candidatures, la majoria de les quals seran a la demarcació de Barcelona.
Tot i que les claus d’aquestes eleccions municipals hem de buscar-les en les candidatures i especificitats de cada municipi, tampoc pot deixar-se de banda que el sobiranisme i les properes eleccions catalanes del setembre hi planen plenament a l’aire. Les municipals del 24 de maig es plantegen, agradi o no, com una anàlisi del pols independentista en la recta cap a les properes autonòmiques.
