La sorpresa va ser majúscula a la seu socialista del Camí de la Geganta i també a la de CDC a l’Avinguda del Maresme quan s’anava confirmant que el primer partit de la ciutat seria el PSC de David Bote amb sis regidors; que CiU no quedés en primera posició no passava pel cap de gaire gent a primera hora del matí.
De fet, per al PSC a nivell català haver recuperat Mataró suposa la gran sorpresa a Catalunya, perquè no hi comptaven gens. Tot i que, també cal recordar-ho, ho va fer obtenint els pitjors resultats de la seva història local.
Curiosament, en la pugna CiU-PSC ha passat una mica el mateix que fa quatre anys: el malestar d’una part de l’electorat amb el seu partit ha provocat que guanyés l’altre. És a dir, el malestar de part dels votants de CiU amb la formació creada per Jordi Pujol ha provocat un desistiment per part dels seus votants, igual que el malestar del PSC amb el seu partit quatre anys enrere va provocar la cessió de tres regidors a Plataforma per Catalunya i la consegüent pèrdua de l’alcaldia.
Ara ha estat al revés: el PSC ha mobilitzat tots els seus i CiU n’ha estat incapaç. Dit a la manera de fa quatre anys, quan vam dir que era el PSC que havia perdut i no tant que CiU hagués guanyat: ara és CiU qui ha perdut i no tant el PSC qui ha guanyat, tot i que sembla evident que hi ha hagut treball fort als barris.
La presència dels nacionalistes al govern de Mataró, almenys en solitari, haurà estat un parèntesi? Això només ho dirà el temps… i els pactes postelectorals, que passen poc o molt per una entesa entre PSC, ERC –que torna amb força després de la seva immerescuda absència de quatre anys- i també CiU. Encara que sembli paradoxal en l’escenari plebiscitari on ens acostem, Teixidó i Bote tenen bon feeling personal i un tarannà semblant a l’hora de treballar acords. Pot haver-hi una bona simbiosi.
En tot cas, per què aquest desistiment de l’electoral de CiU a Mataró? Quant hi suma el factor local? Probablement poc. El que sí queda clar és que els electors no han premiat amb una prima extra el candidat nacionalista que, d’haver estat l’actual alcalde, se n’hauria beneficiat amb tota probabilitat, com ha passat en altres alcaldies de la primera i la segona corona metropolitana.
I, d’altra banda, que la campanya de perfil baix, tranquil·la, com si hagués de guanyar amb una certa naturalitat, pot haver estat un error per a CiU, que hauria d’haver estat més agressiva per tal de galvanitzar tot el seu electorat.
L’altra gran sorpresa de la jornada, la irrupció de VoleMataro i Ciutadans, també guarda un cert paral·lelisme amb quatre anys enrere: si llavors els vents de la nova política van anar a parar en solitari a la candidatura de Plataforma per Catalunya, que gairebé cinc mil mataronins van usar per donar un toc d’alarma a l’establishment local, ara aquest gruix de gent sumat a molta d’altra ha dividit aquesta pulsió més o menys rupturista en tres formacions: la pròpia PxC (un regidor) però sobretot Ciutadans (que amb tres regidors destrossa literalment el PP de José Manuel López) i VoleMataro (també amb tres regidors obtinguts de l’abstenció, acollint vot nul i blanc i també esgarrapant a ICV-EUiA). La pujada de la CUP d’un a dos regidors cal emmarcar-la més aviat en la bonança de la dinàmica catalana que han tingut els independentistes d’esquerra.
De fet, doncs, els resultats d’ahir a la nit no són més que una repetició de l’esquema de fa quatre anys, tot i que amb un diferent repartiment de papers i també nous protagonistes. La capital del Maresme, amb nou candidatures representades, ostenta des d’ara mateix el lideratge català en termes de fragmentació: és la ciutat catalana de més envergadura que tindrà més grups amb presència al consistori.
