Caballo de Batalla, la nova pel·lícula d’Steven Spielberg, narra la història d’un cavall i un jove irlandès separats per la I Guerra Mundial. La família d’Albert és pobre i es veu obligada a vendre el seu cavall a un militar que el portarà a la guerra. La pobre bèstia viurà mil aventures a través de diferents propietaris (a tots els bàndols). I no explicarem el final però, essent un film d’Spielberg, no cal esperar masses sorpreses.
En la recerca de la comercialitat, de la tan anodina etiqueta de “per a tots els públics”, Spielberg ha adaptat una novel·la juvenil de Michael Morpurgo. Es tracta d’un text senzill que planteja el tema bèl·lic de forma maniqueista, marcant clarament els personatges bons i els dolents (que, com no podia ser d’una altra manera, són els alemanys). Això està bé per una audiència jove que s’acosta per primer cop al gènere però resulta insuficient per al públic adult al qual arriba a cansar amb tot un catàleg de plans de cavalls. El director americà presenta una cinta edulcorada sobre la guerra en què no hi ha, pràcticament, una gota de sang i on, paradoxalment, sembla més important la vida del cavall protagonista que la dels soldats que moren al seu voltant.
Caballo de batalla és un film d’aprenentatge de la vida i de la guerra que compta amb un bon repartiment (a excepció d’una despistada Emily Watson) però que no arriba a calar en els cors dels espectadors, tal com demostra la forçada escena final (a nivell fotogràfic com actoral). Una llàstima si tenim en compte que la mateixa productora, la Dreamworks, va presentar fa uns anys un emotiu film d’animació digital de temàtica similar (el vincle entre nen i animal) titulat Cómo entrenar a tu dragón.
[…] Públicat aquí […]