Centenari de l’assassinat de Francesc Layret

Margarida colomer.  Historiadora
103

El 30 de novembre de 1920 va ser tirotejat davant mateix del seu despatx, del carrer de Balmes de Barcelona. Quan es dirigia a visitar a l’alcalde per demanar-li que intercedís a favor de 36 sindicalistes detinguts, entre ells Lluís Companys. Els pistolers que el varen assassinar cobraren 40.000 pessetes.

Aquest centenari, gairebé ha passat desapercebut. Dues iniciatives han omplert aquest buit: L’exposició a Sabadell comissariada per l’historiador Jordi Serrano: ”Francesc Layret, diputat per Sabadell” i el llibre “Francesc Layret. Vida, obra i pensament”, escrit per l’advocat de la CUP Vidal Aragonés.

Layret va néixer a Barcelona el 1880, va patir una paràlisi infantil que l’immobilitzà les dues cames. Fet que el va obligar a caminar amb crosses. Estudià a les facultats de Dret i de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Va compartir aula amb Lluís Companys, amb qui l’unia una gran amistat i una estreta relació política i ambdós compartien una  relació amb Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”, dirigent anarcosindicalista.

Layret va ser un incansable defensor del dret civil català i de la llengua. Era conegut com “l’advocat dels pobres”. Va posar tota la seva capacitat intel·lectual al servei del moviment obrer, al moviment rabassaire, al republicanisme federal i de l’esquerra catalanista. La idea de Layret era la defensa d’un ampli acord al marge de la Lliga i el que aquesta representava. Maldava per un pacte entre obrers i republicans catalanistes.

A partir de l’exposició i el llibre, podem entendre que tot personatge històric pot tenir una vida més llarga que la seva persona. Això en el llibre de Vidal Aragonés queda molt clar: “Layret no és una persona del passat sinó com un avançat al seu temps que ens ofereix les claus per a la lluita del present i la conquesta del futur”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí