Tot i que encara hi ha molta feina per fer, no hi ha dubte que, a poc a poc la societat va canviant i juntament amb ella, el paper i consideració de la dona dins d’aquesta societat. Tot i això, malauradament, son freqüents les notícies d’assassinats per violència de gènere i aquests, solen ser només, els casos més greus que mostren, únicament, la punta de l’iceberg.
A vegades, la gent pensa que les relacions tòxiques només són aquelles en que hi ha violència física per part d’un dels membres de la parella envers l’altre, però la realitat és que les relacions tòxiques comencen amb conductes molt més subtils que moltes vegades passen desapercebudes, ja que en moltes ocasions, les hem arribat a normalitzar. (Cal esmentar que les conductes tòxiques en les relacions de parella o, en els casos més greus, la violència verbal i/o física es pot donar per part de qualsevol dels membres, independentment de la seva identitat de gènere, però que basant-nos en dades estadístiques, en la violència de gènere és més freqüent que les dones siguin les víctimes).
Doncs bé, anem a desgranar algunes conductes tòxiques que es poden donar en les relacions de parella que, d’anar escalant la gravetat d’aquestes conductes, podrien derivar ja en abusos o maltractaments:
Gelosia: si una parella es té confiança un amb l’altre i es manté una bona comunicació assertiva en la relació, no s’ha de tenir desconfiança, ni gelosia. Menys encara conductes patològiques que atempten contra la llibertat de l’altra persona, com seguir, mirar el telèfon, posar sistemes de seguiment al telèfon, etc.
Xantatge emocional: és una conducta tòxica que sol passar més desapercebuda i que sol derivar en la manipulació de l’altre. Frases com: “Avui marxes a sopar amb les teves amigues i em deixes aquí solet? Què faré jo? Em sentiré trist”. La parella ha de ser lliure i sentir que pot fer el que necessiti sense represàlies de cap tipus.
Dependència emocional: es dona quan un dels membres (o tots dos) depenen fins a un punt quasi patològic un de l’altre, en el que la identitat individual es perd pel camí. Hi ha diversos graus de dependència emocional i diverses conductes associades que caldria analitzar de manera més individualitzada, però solen derivar en el sentiment de culpa de l’altre si aquest/a té la necessitat fer alguna cosa sense l’altre.
Gaslightning: manipular a l’altre persona fins al punt que dubti del seu propi criteri i necessiti constantment l’aprovació de l’altre. És a dir, la persona cada vegada està més anul·lada.
Atacs personals envers l’altre: atacs que van danyant l’autoestima de l’altre, ja siguin crítiques sobre l’aspecte físic, intel·lectual, burles, mots, etc. Aquest sol ser un indicador dels més clars que aquesta parella no et convé.
Desigualtat en la relació: es dona quan un té el poder sobre l’altre, normalment, en la majoria d’aspectes, ja siguin econòmics, decisionals, drets autootorgats que l’altre no té, etc.
Aquestes solen ser les pràctiques més comunes pròpies d’una relació tòxica en que, a vegades, la persona que les fa, simplement no és conscient de la gravetat dels seus actes i amb Teràpia de Parella es poden, sovint, treballar (no sempre, ja que depèn de molts factors com la voluntat, empatia, nivell d’introspecció…).
Ara bé, quan es porten a terme abusos en la parella o ja directament es produeixen agressions, la via ha de ser ràpida i contundent i això ja ha d’estar en mans dels Mossos d’Esquadra, Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD), advocats o qualsevol altre òrgan competent.
Perquè davant la violència de gènere, tolerància zero.
