Costellades

Jaume Vellvehí.  laraconera.blogspot.com
342

En una ocasió, Joan Ferran Cabestany em comentava el grat record que tenia de Mataró i de l’antiga amistat amb mataronins destacats. Recordava amb emoció i un punt d’enyorança les costellades amb els amics de jovenesa als anys quaranta, l’Antoni Comas o l’Esteve Albert, justament a casa d’aquest a Dosrius, o la seva participació en les tertúlies del Racó amb en Terri, en Casas…

A Dosrius, de costellades en feren sovint. Eren trobades de conspiració política i resistència cultural. El 1946, una trentena de persones s’hi reuniren clandestinament per celebrar la Primera Conferència del Front Nacional de Catalunya. En tantes altres ocasions s’hi retrobaren poetes i intel·lectuals com Joaquim Casas, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Albert Manent, Joan Triadú o el filòleg Josep Maria de Casacuberta, per exemple. Per Cal Raio, la casa d’Albert, passaren personatges com el músic Elisard Sala, el rapsode Josep Reniu, els arqueòlegs Marià Ribas i Jesús Illa, el músic Joan Tutó o el pintor Jordi Arenas, per citar-ne alguns més.

El 1949, Joan Ferran Cabestany amb Antoni Comas, Joaquim Molas, Albert Manent i Miquel Porter, van fundar la primera revista universitària literària en català: Curial. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró. Eren anys difícils però també d’inquietuds culturals de les noves generacions. A Mataró, entre d’altres, va sorgir la tertúlia del Racó de la mà d’en Terri, l’aixopluc d’en Casas i, fent d’enllaç amb els intel·lectuals, l’Antoni Comas. “Cenacle d’art, literatura i resistència catalanista fins on es podia”, que deia Albert Pera.

Amb el temps, d’aquests retalls de l’activisme cultural i polític antifranquista, el que en queda com a titular de la memòria és la costellada. Tan transcendents que semblen les coses, i tan normals i anecdòtiques com són vistes pels seus protagonistes quan passen els anys! Potser és que ara ja no se’n fan de costellades com aquelles.

COMPARTIR