Elena Trapé ens va sorprendre a tots fa uns anys amb Blog. La cinta, partint de la notícia d’unes adolescents que s’havien quedat embarassades durant un viatge de fi de curs, realitzava un sensible retrat d’una colla d’amigues de 15 anys i la seva relació amb xarxes socials (de l’any 2011, és clar). Trapé torna, set anys després, amb un altre brillant i demolidor retrat generacional a Les distàncies.
El film planteja ara la història d’uns amics que, amb l’excusa de donar una sorpresa al seu amic que viu a Berlín, es veuen obligats a conviure durant un cap de setmana. El que havia de ser la celebració del 35 è aniversari d’un d’ells acaba obrint la capsa dels trons d’antics retrets i frustracions passades.
Els protagonistes descobriran que la distància entre Barcelona i Berlín no és la més llunyana que separa la seva amistat. Encara que sembli el contrari, Les distàncies és una pel·lícula molt subtil i senzilla que defuig grans paraules i gestos. Trapé opta per una posada en escena directa i realista del conflicte latent, de manera que són els petits fets i absències, els comentaris malintencionats els que denoten i fan esclatar el conflicte. Un conflicte sempre controlat des del guió, però també per uns personatges hipòcrites que mai es van dir les coses a la cara.
La cinta va ser presentada a la darrera edició del Festival de Cinema de Màlaga, on va aconseguir els premis a la Millor Pel·lícula, Direcció i a la Millor Actriu per a Alexandra Jiménez. Aquesta actriu realitza una de les seves millors interpretacions però no es pot negar que compta amb una bona colla d’actors encapçalats pel Miki Esparbé (una gran absència més que una petita aparició), Bruno Sevilla, Isaac Férriz i María Ribera.
