Enguany el Festival Internacional Fantàstic de Catalunya, més conegut com el Festival de Sitges, ha estat precedit per la boirina de les crítiques a la decisió de convidar influencers per fer la promoció del Festival. A l’hora de la veritat aquests han vingut convidat pels sponsors i no han suposat cap perill vampíric per a la premsa. Aquest crític, acreditat ja fa més de 30 anys en el festival, ha de dir aquí, des d’aquesta tribuna maresmenca, que ha estat tractat com cada any i que en cap moment ha tingut cap problema per poder desenvolupar la seva feina. Una altra cosa ja seria parlar d’horaris de projecció o d’accés a les entrades…
Anem a les pel·lícules que és el que importa. La flamant guanyadora d’aquest any ha estat Sanguine, un film de Marionne Le Corroller, jove directora francesa que ha enlluernat tant a públic i jurat festival que ha decidit amb el guardó més destacat. Sanguine explica la història d’una estudiant de medicina forçada a treballar a urgències sessions tan llargues que no pot assumir. Aviat la realitat mèdica s’acaba barrejant amb el seu esgotament físic i mental fent que experimenti al·lucinacions. A banda de molta sang, el film de Le Corroller, i potser aquesta és la part més interessant, és una denúncia del capitalisme al segle XXI que explota a les persones fins a treure l’última gota de sang. Per sort el món, començant per la mateixa França, sembla que comença a revoltar-se i el cinema de terror moltes vegades s’avança, tal com ja va passar amb El gabinete del doctor Caligari amb l’anticipació del nazisme.
El premi a la millor direcció ha anat a parar a una pel·lícula d’Indonèsia, Ghost in the Cell. A banda de la reivindicació en el títol del gran clàssic de l’animé nipó, el film és un drama carcerari que sorprèn per la seva capacitat de moure’s entre la crítica social i política a la corrupció del seu país i el gaudi de la sang i els assassinats a dintre d’una presó.
El cinema de zombies amb la trepidant cinta de Corea del Sud Colony s’ha endut el premi. Pel que fa als guardons d’interpretació destaquen Jasmine Trinca per la hipnòtica The Spiral i el francès Benoît Magimel per l’inquietant thriller francès Historias de la Noche.
El festival ha destacat aquest any per potenciar una tendència que ja és bastant important a nivell internacional: el Queer Horror, és a dir, el terror des d’una perspectiva de gènere i LGTBIQ+, presentar problemes de misogínia o lgtbifòbia a través del fantàstic. A moltes seccions s’han pogut veure cintes vinculades com Leviticus, premi a la millor òpera prima, que explica un cas de possessió on el dimoni entra al cos del protagonista gai després d’un intent de teràpia de conversió (sí, com aquestes que demanen alguns grups de dretes). O la molt esperada Adolescencia, sexo y muerte en el campamento Miasma, una de les pel·lícules de l’any. En aquest cas trobem assassí que persegueix una parella de lesbianes. La complexitat del film demana que en parlem més endavant.
