El Turó d’en Galceran

Text: Josep Grau. Montaltrek
806

A la sortida d’aquest mes visitarem l’últim Turó que tenim al Sud del Maresme, amb 484 metres d’alçada, que es troba a cavall entre els municipis de Tiana i Alella, és el Turó d’en Galceran.

És una ruta circular, amb vista aèria sobre el Barcelonès, Barcelona capital i per l’altre vessant també sobre el Maresme sud  (Alella, Turó de Sant Mateu, etc.), i com a rerefons banyant la nostra vista totes les panoràmiques estan cobertes per la nostra Mediterrània. Durant el recorregut ens anirem trobant:

El Rocar: és el cim del primer turonet que pugem, en arribar al coll, veiem l’altra banda les primeres vistes del mar i Montgat, com si ens desplacéssim en helicòpter.

Turó d’en Galceran: 484 metres. Al cim hi ha una torre de guaita per a detectar incendis forestals. Val la pena parar-se una bona estona, per esmorzar, agafar forces i contemplar la vista.

Cartoixa de Montalegre: És l’única cartoixa que tenim a Catalunya, els seus inicis es remunten a l’any 1415 i va ser regentat pels monjos de la Cartotja o de Sant Bru com se’ls solia anomenar.  Va funcionar com a  Seminari Menor de la diòcesi de Barcelona del 1961 al 1998, en què va ser tancar i cedit a la Fundació Pere Tarrés. Actualment te la funció de Casa de Colònies. Havia arribat a tenir 300 alumnes interns.

Cementiri del Còlera: L’any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de la Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l’Illa de Cuba. La situació es va fer tan insostenible que l’Ajuntament i la Junta de Sanitat, ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta. Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria. Al acabar l’epidèmia els veïns varen poder tornar a la Barceloneta; havien mort 76 persones.

Font del Alba: lloc concorregut pels vilatans de Tiana, on hi ha una àrea de pícnic  amb taules, molt ben cuidada a on anar a fer un dia de camp amb la família o els amics.

Ermita de la Mare de Deu de l’Alegria: és l’antiga església parroquial de Tiana, documentada des de l’any 1018 i sembla que va ser construïda sobre les restes d’una vil·la romana.

COM ANAR-HI?

Comencem la nostra ruta dintre el municipi de Tiana, pugem per la carretera de Tiana, (C/Riera d’en Font ) i passada l’església, uns 500 metres més amunt, baixem seguint un indicador que diu Restaurant Mas Blanc. Passem pel davant del restaurant i seguint recte, comença el C/ Can Gaietà. Deixem el cotxe a la cruïlla entre els carrers Can Gaietà i Can Bruguera, a mà esquerra comença una pista forestal de sorra.

La ruta comença baixant pel carrer Can Gaietà i a uns 50 metres. Prenem un camí a mà ESQUERRA que entra cap als camps.

La primera Cruïlla anem a LA DRETA i més endavant i després de travessar una cruïlla, veiem davant nostre un pi molt gran i una petita placeta, hem de deixar el camí principal i buscar un petit corriol a MÀ DRETA a la mateixa alçada del pi gran.

Aquest corriol serpentejant primer i en ascensió després ens menarà passant per sota la línea de la llum a dalt del Rocar, pujant en línea recta.

Prenem el corriol de l’esquerra i que comença a pujar. Mirem d’anar crestejant ja que és la manera que disfrutarem de les millors vistes.

Seguint, arribem a un rial ample que ens diu que estem en el PR-C 146 i que seguim cap a L’ESQUERRA –pujant. Ja no deixem aquest camí ample i de bon trepitjar fins que passem una porta, continuem pel mateix camí tot baixant i pujant. La farigola i  l’estepa blanca florides ens alegren el nostre pas.

Passem una segona porta i continuem pujant direcció al cim, fins una cruïlla que sembla que hi facin guàrdia dos dipòsits grans de plàstic, aquí prenem un corriol que puja per davant nostre, lleugerament cap A LA DRETA. Va fent giragonses per a guanyar alçada i quan desemboquem a un rial ample, ja veiem la torre de guaita del Cim del Turó d’en Galceran  a l’abast de la nostra mà.

En aquest punt tenim guanyat un bon repòs per a poder refer forces i contemplar el bonic paisatge que s’estén sota nostre.

La baixada l’emprenem pel costat contrari d’on hem vingut, molt empinat al principi. Arribem a un rial que prenem en sentit de baixada, direcció al mar.

Anem seguint aquest  camí ample fins que a mà esquerra trobem un rètol que diu: CAMÍ ANTIC DE MARTORELLES. Aquí agafem aquest corriol que surt a MÀ ESQUERRA i l’anem seguint fins a un clar del bosc en què hi ha una cruïlla de quatre camins; hem de seguir recta avall, en la direcció que indica FONT DE L’ALBA.

A partir d’aquí anem seguint els diferents rètols que trobem i que ens menen cap a la FONT DE L’ALBA. A la meitat del camí ens trobem el cementiri del Còlera, petit espai curiós que val la pena treure-hi el cap.

Arribats a la Font de l’Alba i l’àrea de pícnic, seguim a mà esquerra i al cap de poc arribem a la zona esportiva de Tiana. Seguim baixant per la paret que dóna al camp de futbol i al final agafem el pas de vianants pel lateral de la carretera que porta a Tiana.

Quan s’acaba la barana del lateral de la carretera, prenem el carrer que baixa cap a la riera, com si tornéssim enrere fent una V.

Al travessar la riera, seguim el rètol que diu Cementiri i ens farà pujar lleugerament cap al cementiri i l’Ermita de l’Alegria que val la pena aturar-se un moment.

Seguint, passem per davant de Can Cirera, mas molt gran d’aquest municipi i, a una baixada recta i perllongada, arribarem a on tenim el cotxe, punt i final del nostre itinerari.

COMPARTIR