El Purple Washing o Feminism Washing és l’acte d’utilitzar la causa feminista per promoure, lucrar i donar una imatge (falsa) de compromís de la marca. Per a això, cada vegada tenim més campanyes de comunicació que reivindiquen alt i clar el seu suposat compromís amb la igualtat de gènere, però l’acció per desgràcia no va més enllà.
Incrementar la visibilitat de les dones està bé; de fet, al llarg de la història les dones han tingut una posició secundària en l’espai públic i ja és moment d’ocupar-lo perquè som el 50% de la població. Però continuar representant-nos com a estereotips, cossos suposadament perfectes, totes blanques, primes, joves, perfectes, no, això no és feminisme.
Un exemple d’aquest fals compromís va ser H&M que va fallar en el seu compromís d’assegurar un “salari just” als treballadors que subministren les peces de les seves botigues, forçant als empleats a treballar hores excessives per a poder sobreviure, van assenyalar aquest dilluns grups de la societat civil segons el portal fashionnetwork.
Mentre que la lògica feminista vol que TOTES les dones estiguin ben pagades, i tan ben pagades com els homes. Aquest és el moll del problema amb Purple Washing: cada vegada tenim més empreses que diuen ser feministes, i per tant compromeses amb la igualtat de gènere, quan no és així. Per citar alguns altres, podem pensar en Uber, Dior, Amazon o GUESS.
Quan mirem com van realment les coses internament, com es tracta a les dones, la bretxa salarial, el nombre de dones en llocs directius, entre d’altres, veiem que la igualtat està molt lluny de la realitat.
Des del meu punt de vista i com a professional del màrqueting vull recordar que la inclusió de missatges de poder femení en les campanyes de màrqueting ha de ser autèntica. Les empreses han de demostrar que estan compromeses amb la lluita per la igualtat de gènere, no només per a vendre productes. Podem crear una campanya per al 8M si no garantim la igualtat en el nostre equip i la nostra cadena de proveïdors? Si no tenim plans de conciliació i salaris justos? Si no hem creat un pla d’igualtat o una estratègia enfront de l’assetjament?
