Fundació Palau, concessions a l’art conceptual

Marta Teixidó.  www.cuadrosenunaexposicion.com
993

La recerca de noves formes d’expressió artística, és un repte constant tant per part d’artistes inquiets, com de sales d’art que busquen oferir tendències innovadores, sempre en consonància amb el públic i el mercat. Les institucions i fundacions públiques, en base a la seva vinculació a organismes de caire oficial, ofereixen formes d’art més complexes, i per tant, allunyades del tarannà comercial i del gran públic, que galeristes i sales d’art privades, motors, també, de noves vies, a les quals cal treure profit econòmic, a fi de continuar oferint més alternatives.

Antoni Llena exposa a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, fins al proper 8 de gener del 2012: SOS senyals de fum des d’un subsòl, mostra que ha estat possible gràcies a la col·laboració amb TeclaSala de l’Hospitalet de Llobregat.

Una exposició que recull un conjunt de peces escultòriques, i dibuixos realitzats amb materials de rebuig, o el que també se’n diu “arte povera”, en un esforç per defugir de la comercialització de l’objecte artístic, a fi i efecte d’afavorir la intromissió del públic o evitar la seva passivitat, tot tractant de provocar una reflexió entre l’objecte i la forma, a través de la manipulació del material i l’observació de les seves qualitats.

Llena refusa les icones de la mass media i les imatges reductivistes, com també els cànons estètics de l’art clàssic, o el missatge contundent de l’expressionisme i fins i tot la gosadia de l’abstracció, per tal de proposar un model d’extremisme operacional, basat en valors marginals i pobres. Amb la seva obra, de “poètica” fragilitat efímera, l’artista es permet l’atreviment de dir a l’espectador, immers per norma dins els seus problemes quotidians, que cal implicar-se en una recuperació de la inspiració, l’energia, el plaer i la il·lusió convertida en utopia, a través d’una sèrie de dibuixos plens de taques inconnexes, realitzats amb diferents estris, gruixos i grafismes, a fi de manifestar la introducció d’un “factor d’inquietud en la tradició artística oficial”.

En aquesta mostra, la Fundació Palau, de reconegut prestigi dins i fora del Maresme -pel fet d’acollir una bona part del llegat de Josep Palau i Fabre, amic i estudiós de Picasso i col·leccionista d’art- exhibeix una obra conceptual, de difícil comprensió en general, fet aquest que no l’eximeix de provocar un cert grau d’incomunicació amb l’espectador.

COMPARTIR