Josep Novellas, in memoriam

Text: Marta Teixidó
411

Obra Josep NovellasLa col·laboració pública-privada entre l’IMAC i la Fundació Caixa Laietana, permet des del 31 de març d’enguany, i  fins pràcticament el mes de juny, retre homenatge al pintor, dibuixant, gravador i dissenyador Josep Novellas, traspassat ara fa dos anys, a través de la mostra Desdoblaments, que es pot visitar a la sala d’exposicions de Can Palauet (C/d’en Palau, 32) i l’Ateneu (Riera, 92) de Mataró.

La mostra, comissariada per Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació Vilacasas, acull a les sales de municipals l’obra més intuïtiva i impactant de l’artista, amb una mateixa mirada, i una mateixa visió, exhibint l’espai de l’Ateneu Caixa Laietana l’obra més vital i vibrant, el que Bosch va definir com “viatge per la vida”.

Novellas, va gaudir de gran reputació fora de les nostres fronteres –bona part de la seva producció era adquirida per la Smelik & Stokking Galleries de l’Haia (Holanda), i durant alguns anys, va exhibir peces a la galeria Greca de Barcelona –tot i la seva timidesa en l’expansió de la pròpia obra– pot considerar-se de difícil classificació, en tractar-se d’un artista absolutament polifacètic en quant a temàtiques i tècniques.

Amb una base tècnica amb profunds coneixements sobre dibuix, i amb profusió d’estudi i documentació en cada una de les seves obres, especialment en les diferents sèries que s’exposen, es pot dir de Josep Novellas que va ser eclèctic, càustic, irònic, tendre, impactant, crític, mordaç, sagaç… En aquesta retrospectiva es poden veure personatges fantàstics d’anatomia descarnada. Éssers de cossos que es perllonguen o disloquen en estranyes combinacions d’òrgans i ossaments d’acer, on el dibuix marca de forma vehement les distorsions del contorn, que més d’una vegada pot recordar a Otto Dix.

Novellas va desenvolupar una tècnica molt personal, a base d’acrílic sobre fusta, preparada amb guix, la qual cosa li va permetre obtenir qualitats molt subtils, i efectes en relleu. Va cultivar també amb gran profusió el gravat, l’oli, tècniques mixtes, etc. En referència a les seves tonalitats cromàtiques, aquestes es solen moure entre  una gamma a vegades monocord (ocres, rosats, grisos i verds-blaus), sense descartar combinacions molt particulars de tessitura brillant i lluminosa (blaus, terrosos, etc.), especialment en el paisatge, tot i que en general, en la majoria de les seves composicions, la seva obra manifesta la intensitat d’un aire enrarit, una llum irreal, tènue i ombrívola.

El mateix Josep Novellas es definia com “un somiador despert que pinta el desconcert”. No obstant, l’espectador copsarà en l’obra d’aquest gran artista, com vivia i sentia intensament l’art.

 

COMPARTIR