Ja en un altre article hem parlat de mines que s’han explotat en segles passats al Maresme; aquest mes anirem a unes mines d’on en treien l’aram (coure). En aquesta sortida podem veure:

Cova de l’Aram: Té uns trenta metres de profunditat i amb un lot es pot entrar sense cap perill; veurem afloraments d’atzurita (blau intens) i malaquita (verd jade) -minerals del coure- i també calcopirita (verd oliva), quars (cristalls transparents), limonita (marró clar) i goethita (de lilós a turquesa intens). Als petits els encanta anar al davant i “descobrir” el camí i les vetes dels diferents minerals i colors, donen una gran riquesa a l’espai. Al principi del segle XX va ser explotada comercialment.

Salt d’Aigua: Curiós tenir aquí al nostre Maresme un salt d’aigua d’uns 25 metres d’alçada. És el mes alt que tenim a la nostra comarca i molt bonic per a passar-hi una estona contemplant la lliure caiguda de l’aigua i també refrescar-nos a l’estiu.

Molí de Can Marquès: De tornada ens podem parar a la cruïlla abans de passar per sota el pont de l’autopista i visitem el Molí de Can Marquès, molt ben conservat. Era un molí fariner que la funció principal era aprofitar l’aigua que baixava per la riera per a moldre el gra que es cultivava a la vall.

Forn de Calç: Molt a prop del Molí hi trobem un forn de calç restaurat. Els forns de calç tenen una forma troncocònica, amb una base d’uns 3 metres i 5 metres d’alçada. La calç s’utilitzava com a morter, per emblanquinar parets i per combatre plagues en l’agricultura. Aquests forns s’utilitzaven per anar coent i desfent la pedra calcària.

Font del Ferro: Segons baixem, prenem el camí que puja cap a l’esquerra i a uns 50 metres tenim la Font del Ferro, molt ben conservada. I podem veure un tros de l’aqüeducte de Can Cua que passa per aquí. En aquest lloc protegit del sol per un bon arbrat, tenim una magnífica zona de pícnic amb barbacoa inclosa.

COM ANAR-HI

Posarem el comptaquilòmetres del cotxe a zero i sortirem a la carretera N-II des de la gasolinera que hi ha al costat de Can Jalpí en direcció Calella. A 600 m deixarem la carretera trencant a mà dreta per agafar el passeig d’Hortsavinyà, que és la via d’entrada del Parc Natural del Montnegre. Anirem seguint per aquesta pista, que està asfaltada els dos primers quilòmetres, passant per sota el pont de l’autopista i que discorre tot a vora de la riera. Passarem de llarg per tots els trencants que anem trobant, fins que trobem a Can Pallofa (antic restaurant i zona de pícnic) que girem a L’ESQUERRA. Quan el cotxe marqui el quilòmetre 5,250 girarem a mà esquerra seguint la direcció de la riera. Hem arribat al Pla de Cal Capità, on aparcarem el cotxe.

Comencem la ruta, travessant el pla de sorra i vorejant el rierol. No hem de travessar el rierol pel pontet, ja que abans surt un camí empinat a mà dreta que és el que hem de pujar. Seguint aquest camí arribarem a un punt a on haurem de travessar el riu. Continuem camí i a la primera cruïlla, agafem el camí de LA DRETA.

Tornem a travessar el riu, ara a l’alçada d’un antic molí; són les restes del Molí de Can Mas. Arribats a una cruïlla a on un rètol diu “Salt d’Aigua” prenem el camí de L’ESQUERRA i passats uns 200 metres, davant nostre surt un marge, ple de gatoses i en mig hi veiem un forat considerable. Hem arribat a la Cova de l’Aram.

Ara cal que preneu el lot i vigilant el terra a l’entrar a mà dreta. La resta de la cova no té cap perill i és interessant observant la quantitat de minerals que aquí es reuneixen i el colorit que desprenen.

Un cop observat d’indret, tornem enrere fins a la cruïlla que diu “Salt d’Aigua” i pocs metres més amunt en un pla ple de vegetació, entre els dos camins, veureu un petit corriol molt desdibuixat que és el que heu de prendre.

El camí s’enfila i al cap d’uns 500 metres veureu a baix el Salt d’Aigua. Podeu baixar i remullar-vos si és l’estiu o sols contemplar-lo.

El camí de tornada el farem pel mateix que hem vingut, fins a arribar al pla de Cal Capità. I podem aprofitar ja de tornada per fer una parada al Forn de Calç, Molí de Can Marquès i Font del Ferro, ja que els tres elements queden molt a prop l’un de l’altre.