Una sortida a la muntanya clàssica pels veïns de Cabrils, és pujar al Montcabrer.
Aquest mes compartirem amb tots els lectors de TRIBUNA la joia que tenen els cabrilencs de poder gaudir d’unes vistes tan espectaculars i tan a prop del nucli urbà. Mentre baixàvem ens hem anat creuant amb famílies amb nens i grups de dos o tres amics que d’aquesta manera, fent senderisme, han compartit un matí de festa.
En primer lloc hem de passar per la Plaça de l’Església de Cabrils, pel sol fet de caminar entre els carrers que hi porten ja val la pena fer la sortida; pel damunt de les tàpies treuen el cap majestuoses buguenvíl·lies, cardenals, flor de lluna, etc.
Més amunt, trobem el Castell de Can Jaumar, l’antiga masia de Can Rafart que data del 1923 amb un escut heràldic molt bonic, però la finca actualment es troba en un avançat estat d’abandonament.
Arribant al pla, trobem l’Alzina Surera de Burriac, que és un arbre protegit per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cabrils, que representa el llindar entre les poblacions de Cabrera de Mar i Cabrils, sense cap més importància estètica.
El Turó de l’Infern amb 325 metres és el punt més alt de la sortida i allà ja els Ibers en varen fer ús com a punt de guaita, degut a la vista que des d’aquí s’abraça. També al terra podem veure les restes de tres enclavaments de forques medievals que durant els Segles XIV i XV es feien servir per enforcar els criminals i bandits del terme.
Ja com a punt final de la sortida La Creu de Montcabrer. El motiu de la mateixa és que en l’any de 1707, van haver-hi unes fortes tempestes que varen malmetre les collites i segons els vilatans era el mateix diable que les formava sobre el turó de Montcabrer; per això es decidí posar una gran creu de fusta al cim, per tal d’allunyar el malefici de la comarca.
COM ANAR-HI?
Sortim de la Plaça de l’Església de Cabrils i pugem pel carrer Castell, una fita ens indica que el recorregut és marcat amb fites i en color groc. Passem pel davant de l’Hostal de la Plaça, continuem pujant i ens trobem amb el Castell de Can Jaumar, a on hem de girar cap a L’ESQUERRA pel carrer Jaumar, al cap d’uns 100 metres, una fita a la dreta ens indica que hem d’entrar cap al bosc a través d’una gorga.
Al final de la gorga, sortim a una placeta circular asfaltada i hem de pujar aquest carrer fins al final i girar a la dreta seguint el curs del carrer. Quan el carrer vol iniciar la baixada hem de deixar-lo i pujar a L’ESQUERRA , al cap d’uns 50 metres, en el moment que s’acaba la vorera del costat esquerra, l’arbre que hi ha en aquest punt en forma de Y, és l’Alzina Surera de Burriac.
Continuem i uns 50 mt. més amunt a mà DRETA trobem una pineda, hem d’entrar-hi i seguir per la traça que hi ha marcada. Anem seguint aquest camí vigilant i quan veiem un turó a la nostra ESQUERRA i una fita en aquest punt, hem de deixar el camí, pujar al cim i ja estarem al Turó del Infern, des d’on podrem contemplar la magnífica vista que tenim davant nostre.
Tornem ara al camí pel que veníem i continuem la nostra marxa, fins arribar a un camí ample, que seguirem cap a L’ESQUERRA.
Quan estem a punt d’arribar a una placeta on hi ha un repetidor de telefonia, des del final de la pujada hem de contar dos arbres enrere i una mica més enrere hi ha la soca d’un pi tallat; just en aquest punt entrem al bosc i pujant a uns quaranta metres en línea recta, trobem la roca de l’Elefant (fa falta una mica d’imaginació per a poder contemplar el paquiderm ajupit al terra).
Tornem al camí i seguim el nostre camí, passem al costat del repetidor de telefonia i pel caminet que queda a la dreta, continuem sense deixar aquest camí al cap de pocs minuts haurem arribat a La Creu de Montcabrer , final del nostre itinerari.
Després de refrescar-nos, gaudir de la vista i endevinar el nom de les muntanyes que ens envolten amb els mapes que allà trobarem, podem emprendre el camí de tornada pel mateix lloc que hem vingut.
