La fragilitat de la memòria

Margarida Colomer.  Historiadora
579

Fa temps que treballo en la recerca històrica, consultant fonts documentals i tractant de conèixer el material disponible per a cada treball històric. L’acostament als testimonis em permet extreure memòria oral, tot contrastant-la amb la documental. És en aquesta confluència que puc aproximar-me millor a una veracitat dels fets.

En el tema de l’exili de 1939, aquesta tasca ha sigut molt difícil per la manca de transmissió oral. És una constant que en temps de més intensitat històrica aquestes xarxes de memòria quedin truncades. Els avis o els pares no parlen de la guerra, ni dels fronts i encara menys de l’exili. Aquestes experiències generalment no es transmeten de pares a fills, salvant alguns testimonis. El silenci plana sobre la societat en general. Esdevé un drama ocult.

Hi ha un món abans de la guerra, moltes vegades idealitzat. El període de la República és molt breu. Aquest període tan breu és el que queda fixat en la memòria de molts republicans, per la seva esplendor i per els seus ideals nobles. Aquesta il·lusió quedarà frustrada amb el cop d’estat militar del juliol de 1936.

Durant la guerra, la situació al front serà molt cruenta: ferits, morts, desapareguts i tancats a camps de concentració en tot el territori espanyol. La precarietat de la vida a la rereguarda amb la gana i els ferits pels bombardeigs completarà un panorama desolador.

En la retirada republicana de 1939, la gent prou feina tenia en salvar-se del fred, de la gana i dels bombardejos. Tots els republicans viuran l’exili com un parèntesi. Tots esperen retornar a casa. Tornar a casa és la fita. És allà on es retrobaran amb la família com a lligam de vida.

Com ja se sap molts d’ells i elles no van tornar. Uns van morir en el camí, altres en els camps de refugiats i altres als camps d’extermini nazis. És tant extremadament punyent que no es transmet. Altres van poder refer la seva vida a d’altres països. Tot i així, els que van refer la vida a d’altres indrets quan van poder tornar ho van fer.

El període que va de 1936 a 1945 és excepcional en la història del nostre país. Sortosament, hi ha moltes persones que estan treballant en la recerca dels republicans morts en les fosses comunes, en el camps de batalla, en els camps de concentració en els espais del territori espanyol i en els que van morir arreu d’Europa, molt especialment en camps de concentració nazis.

Persistim en la memòria col·lectiva per dignificar les víctimes de l’exili i de l’Holocaust.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí