La ruta de l’esquirol

Josep Grau.  MONTALTREK. Associació Excursionista Sant Vicenç de Montalt
359

Per als grans, per la seva banda, tan sols sortir de l’aparcament de la Cadira del Bisbe i abans de començar a caminar, hi ha unes escaletes de pedra a mà dreta que ens portaran a un mirador des d’on es podrà veure una magnifica panoràmica de la costa. Als nostres peus, en la llunyania, Vilassar de Mar, amb tot el seu laberint d’hivernacles. I més enllà, tenim també Premià de Mar i el mar obert i infinit s’obre als nostres ulls.

Parada obligatòria, serà la Font de Sant Mateu, on amb la humitat del lloc s’hi han anat instal·lant grans arbres d’ombres generoses. La font està vestida de unes rajoles de ceràmica que fan referència del Sant. Aquí no podeu deixar perdre l’ocasió d’omplir la cantimplora d’aigua ben fresca. En direcció nord, podem observar el Turó d’en Roure i ja mes lluny, el turó de Céllecs, amb 534 metres; el punt més alt de la Serralada Litoral.

Arribem a L’Ermita de Sant Mateu, punt culminant de la nostra sortida, lloc de descans i gran estima dels veïns de la contrada, entre ells el nostre expresident Jordi Pujol, que tal com va dir-li en una entrevista a Jordi Évole, era un dels llocs on se sentia millor. Aquesta ermita petita i coquetona ja està documentada l’any 993 i va ser restaurada al segle XVI.

Té dues particularitats ben curioses: un campanar d’espadanya que està situat transversalment a la façana, cosa que el converteix en un fet gairebé únic; i l’altre és que la nau és extremadament curta en relació al absis amb què compta. Aquest detall fa pensar que quan l’any 1498 estava en estat ruïnós, es va decidir escurçar la llargada de la nau central.

El dia de Sant Mateu, els veïns dels pobles del voltant hi celebren un aplec.

COM ANAR-HI?

Anem amb cotxe fins al centre de Premià de Dalt, i ja veurem rètols que ens menen cap al Parc Municipal de LA CADIRA DEL BISBE. Sortim del poble i anem pujant just fins que s’acaba l’asfalt, on deixarem el cotxe. Davant nostre ja veiem uns panells indicatius del recorregut que pretenem fer.

Abans de començar a caminar, ens desplacem a dintre la pineda que tenim a la dreta, pujant uns esglaons de pedra hi podrem divisar la vista de la costa, amb el mar com a teló de fons i algunes barquetes.

Tornem on hem vist el panell indicatiu i agafem el camí de LA DRETA i comencem a pujar; la ruta està ben senyalitzada i anirem seguint unes fites de color verd i blanc: és la ruta SL- C -112.

Aquest primer tram és força costerut, ja que dels 220 metres de desnivell que té la sortida, una bona part s’acumulen en aquests primers trenta minuts. Això ens farà agafar gana per fer un bon esmorzar un cop arribem a l’Ermita.

Quan ja deixem la pineda i passem pel costat del Camps de blat, és que ja estem a prop de la masia de Can Bernadó. Deixant a Can Bernadó enrere, arribem a un camí ample i girarem a L’ESQUERRA, aquest tros correspon al GR-92 i el tram està marcat amb senyals vermell i blanc. Al cap d’uns 500 metres, hem de deixar aquest camí principal i agafar un que surt cap a LA DRETA i sol estar tancat per una cadena, que caminant podem traspassar tranquil·lament. Seguim per aquest camí fins que a la nostra dreta veurem, al costat d’uns arbres molt grans, la Font de Sant Mateu. Podem fer-hi un glop d’aigua fresca.

Continuem pujant poc tros i a la primera cruïlla que trobem, a L’ESQUERRA, l’agafem, el camí es més estret i en mal estat i ens portarà seguint els senyals verd i blanc, fins a Sant Mateu, situat a dalt del Turó del mateix nom; a partir d’aquí ja tot el camí que ens queda és baixada. Parada obligada.

Seguim pels camps del davant, travessant l’hípica i contemplant els cavalls que allà hi pasturen, i al final dels camps ens desviem per un corriol A L’ESQUERRA.

Anem baixant i en entrar a la pineda, al cap de pocs metres hem de deixar el camí principal i girar a L’ESQUERRA. Mentre baixem veurem en els arbres nius de fusta perquè puguin fer-hi estada els molts esquirols que hi ha a la zona; i és per això que aquesta ruta es diu així.

Seguint el camí, arribareu al cotxe, punt a on hem començat el recorregut.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí