Amb la calor que ha fet aquest estiu podem fer una sortida que és agraïda i fresca perquè passa per llocs molt tancats i ombrívols i a més, de tant en tant, podem anar bevent o refrescant-nos amb el regal de l’aigua fresca que davalla de les múltiples fonts.
Argentona es una àrea rica en aigües, tan naturals com mineralògiques i termals ja que va ser en aquest espai a on es va instal·lar el poblat ibèric de Laietània abans de la nostra era, i que havia de tenir cobertes les necessitats d’aigua per poder beure les persones, el bestiar i poder regar els camps per a una població d’uns 3.500 habitants que ocupava unes 8 hectàrees.
Farem una petita descripció de les fonts que ens anirem trobant pel camí:
Font picant: La seva història va des del 1783 al 2010, segons la tradició, un nen va caure per un pou i la seva mare va baixar per rescatar-lo, als crits d’auxili acudiren persones que aconseguiren rescatar a la mare, la qual va pujar marejada per la inhalació de gasos, es van començar a estudiar els fets succeïts i es veié que l’aigua en qüestió contenia gas carbònic i era picant amb gust com el sifó.
A partir d’aquí es va anar construint l’espai amb la font. La burgesia barcelonina començà a venir a la vil·la per prendre banys de l’aigua del Balneari Prats i sorgiren hotels i cases senyorials per tota la vil·la.
Font del Mig: Antigament era el punt entremig entre la Font del Ferro que portava l’aigua mineral cap a la vil·la d’ Argentona. Segons el saber popular l’aigua era molt efectiva perquè les joves emmaridades quedessin en estat. Recentment l’Ajuntament ha fet la recuperació de la coberta de la font que estava molt malmesa i és una excel·lent àrea de picnic per anar-hi a passar un dia en la família.
Font del Camí: Es troba a uns 50 metres de l’inici del camí de sorra que puja al Castell del Burriac. Té la part posterior semiesfèrica i una bancada a ambdós costats.
Font de les Sureres: És al mig del bosc, a una placeta, el nom li ve de dues sureres grans que es troben a l’altre costat del torrent que travessa l’espai.
En aquest lloc hi trobem també un monòlit que ens recorda: “L’aigua és vida”, que va ser erigit pel Grup de les Fonts a l’any 2003.
Font de l’Esquirolet: Un llarg banc de pedra ens indica que hem arribat a aquesta font que en realitat és la sobreeixida de la propera Font de l’Esquirol.
Font de l’Esquirol: Situada a una fondalada on s’ajunten dos vessants que alimenten d’aigua la font, al ser un lloc molt arbrat aquí venien a beure els animals del bosc, principalment s’hi havien vist esquirols.
Font del Grup: Aquesta petita font està dedicada a l’esforç de tots aquells que setmana rere setmana van posant el seu gra de sorra per recuperar totes aquestes fonts que ara gaudim. Des d’aquí: Gràcies a tots ells.
Font del Ferro: Per aquest lloc passava el camí vell per anar al Castell de Burriac, i ens marca el començament de la riera de Burriac. Era el punt de partida de molts excursionistes on agafaven l’aigua per fer el camí.
Aquesta aigua considerada mineromedicinal es comercialitzava amb el nom de ‘Bellot’, premiada amb la Medalla d’Or per la seva qualitat d’aigua, l’any 1888 durant l’Exposició Universal de Barcelona. S’embotellava manualment ampolla a ampolla. Té un gust notable de ferro i amb una certa presència de gas carbònic natural.
COM ANAR-HI?
Itinerari: Circular. Durada 1h 20 min. Desnivell: 85 m. Distancia: 2.2 Km. Època: Tot l’any.
Sortim de la Font Picant d’ Argentona, al final del Carrer Cirés, i a la dreta deixem el restaurant de Can Baladia. Comencem a caminar en direcció a la muntanya per l’Avinguda de Burriac, fins que aquesta acaba a una placeta on a dintre hi ha la Font del Mig i el Pícnic, que hem parlat abans.
Una vegada contemplada, tornem enrere per on hem vingut i agafem la primera cruïlla a la dreta, que és el Passeig de Burriac, i hi ha una pujada asfaltada que ens porta fins a l’inici d’una pista de sorra (SL-C 114) que hem d’agafar, aquí hi trobem un cartell que indica que a partir d’aquest punt comença el Parc de la Serralada Litoral.
A uns 100 metres del cartell indicador, i en un revolt a la dreta, ens trobem amb la Font del Camí. Seguint el camí, a uns 40 metres al marge dret i en plena corba cap a l’esquerra, un rètol indica: “Font de les Sureres”, deixem el camí principal i baixant per aquest corriol arribem a la font de les Sureres. Davant la font, trobem el monòlit que diu “L’aigua és vida”, just al davant i travessant la riera, pugem pel caminet de L’ESQUERRA fins arribar a la font de l’Esquirolet i l’Esquirol. Girem pel camí que surt a LA DRETA just després de la Font de l’Esquirolet.
Seguint per aquest camí, arribem a una petita plaça, presidida per una gran alzina, i hem d’agafar el camí que ens queda a LA DRETA i continua pujant fins arribar a la Font del Grup. Ja des d’aquest punt i seguint una mica més endavant, podem veure la Font del Ferro. Una vegada descansats podem emprendre la tornada, baixant pel mateix camí fins l’última placeta que hem trobat i estava presidida per una gran alzina, ara canviem i agafem el camí ample de LA DRETA, que ens portarà a una pista forestal ampla que hem de seguir baixant.
Aviat veurem que ja som una altra vegada a la Font del Camí i desfent els passos que hem fet al començament tornarem a la Font Picant. Punt final de la nostra petita passejada.
