S’entén per esporga o poda la tasca d’eliminar brancada a l’arbrat. Al voltant d’aquesta pràctica de l’arboricultura, és habitualment que se’ns plantegin dubtes.
L’esporga només és necessària en aquells casos en què la capçada de l’arbre ha assolit un volum molt gran en relació al lloc on està situat. També quan alguna branca es troba afectada per alguna malaltia, o bé ha patit algun trencament per sobrecàrrega de pes. Amb l’esporga s’aconsegueix alleugerir aquest pes.
Sovint es creu que la millor època per a realitzar aquesta tasca és a l’hivern, quan l’arbre es troba en parada vegetativa. Aquesta afirmació és només certa a mitges, ja que per poder tancar les ferides que es realitzen als arbres amb els talls, és necessari que la saba circuli per tal de poder cicatritzar, i aquesta no circula durant la parada hivernal. Per tant, el millor moment per l’esporga, seria just abans que comenci a treure fulles noves.
També s’ha de valorar quines branques es tallen, que han de ser les menys possibles; i per realitzar el tall correctament, aquest ha d’anar del coll a l’arruga de la branca, de manera que no s’apropi al tronc ni que s’allunyi molt.