L’estiu ens provoca! Només cal que mireu alguns titulars dels diaris aquests dies! Que si quina calor…! Més despeses i rebaixes!, que si alteracions de l’horari laboral, que si em calen més vacances, que què farem per les vacances, que si tu no tindràs vacances aquest any!, que si se t’han fotut les vacances!, marededeú! Quin desori!. Estem “atacats” per tres classes de canvis:
Primer: els canvis exteriors, diem-ne metereològics: temperatures, amplitud de la llum, etc., que repercuteixen en les nostres cèl·lules i fa que ens sentim més cansats, menys concentrats entre altres efectes… més “escalfats”? I els desplaçaments, si podem fer-los en “anar de vacances”.
Segon: canvis que interpretem amb el nostre sistema mental (pensament i emocions): fi del col·le pels infants, alteració de l’horari diari, feina pels avis, i… missatges en els mitjans de comunicació que “tu pots”… anar de vancances: no importa el preu, et fem un préstec, doncs si no hi vas, després de tanta feina et sentiràs malament per no ser com tothom i no haver “descansat prou”…, i un llarg etc.
Tercer: repercussions dels canvis en el nostre sistema de pensament, emocions i sentiments: ja no hi ha col·le, seguint la normativa de la política educativa del país, la qual cosa fa que els pares hagin de re-organitzar la vida diària per afrontar aquest fet, però, ”ai amic”!, si tot acabés així!, però reorganitzar i acomplir l’organització comporta moltes vegades un augment de feina pels pares i un augment, per tant, dels… nervis!
Per part del fills: com es sentiran si no han aprovat el curs…? Ens faran la punyeta, ens atribuiran la culpa perquè no els hem ajudat prou durant el curs? O serem nosaltres que ens sentirem culpables i decebuts de tenir un fills tan “burros” (ja em perdonareu l’expressió!), o una escola tan incompetent (hi ha molta gent que utilitza aquesta excusa!!), o també diran que es culpa del “profe que em té mania”, un altra excusa si m’ho permeteu, externa a les conseqüències del que no hem fet gaire bé, oi?. S’aburriran com unes ostres al cap de poc temps? (Cosa que acostuma a passar a molts infants i adolescents a meitat de… juliol!).
Posem un altre exemple: i les nostres vacances laborals? Haurem de fer “ el que fa tothom”, per no ser menys, o fent-ho ens trobarem incòmodes per les condicions en les que ho hem de fer? (Costos econòmics, llocs plens de gent…), o per altres motius…
Veieu on vull anar a parar? A mostrar-vos que des d’un punt de vista psicològic, en cap estació com a l’estiu, per les vacances, se’ns plantegen canvis la profunditat del quals dependrà del propi sistema de valors, de les facilitats i recursos materials i mentals per enfocar les sortides que ens permetin des-atabalar-nos si estem atabalats, potser pot ser un bon moment per pensar-hi.
I si a l’estiu ens proposéssim pensar en tot allò que no ens funciona com cal, en buscar un ajut adequat per a aquell fill que no se’n surt dels estudis, o que el notem excessivament evasiu davant la seva vida, o en nosaltres mateixos, com una forma de “recarregar-nos” mentalment?
L’estiu pot ser un bon moment per pensar sobre el que sentim, pensem, vivim. Mig en broma i mig seriosament us dic: Reflexionem-hi! I si cal, busquem algun professional que ens hi ajudi. Bones Vacances!
