Aquest 19 de juliol farà 80 anys de l’Olimpíada Popular a Barcelona. Aquest esdeveniment esportiu volia contraposar els valors de l’esport popular a l’Olimpíada de Berlín organitzada pel règim nazi. El dia de la inauguració va esclatar un Cop d’Estat Militar. El feixisme era viu per a Europa i a casa nostra també. Davant el desconcert i la ràbia, es va originar una forta sacsejada social que va desencadenar una revolució en contra de la insurrecció i a favor de la República. Molts dels esportistes que van venir de l’estranger per compatir en els Jocs Olímpics de Barcelona, hi van col·laborar.
El Cop Militar va posar en safata una sèrie de fets violents en contra dels qui es suposava culpables, com l’església i gent de dretes. Feia molt de temps que es cobejaven rancúnies, reivindicacions latents i que ara apareixien de forma explosiva. Des de la Generalitat i els ajuntaments van fer tot el possible per posar fre a aquest desori, mentre era necessari defensar l’estat de dret i la democràcia colpejada pel feixisme.
La violència dels primers mesos va fer confondre l’enemic i el van identificar amb els anarquistes i comunistes. Malauradament, la rudesa de gent incontrolada que creient-se legitimats per fer justícia van sembrar el terror, fou una reacció defensiva davant l’agressió franquista. Sense el Cop d’Estat Militar, aquest desori no hagués existit. A Catalunya es va poder frenar el Cop d’Estat, però va començar una guerra civil a tot el territori espanyol. Pels sollevats contra la República va significar una croada amb el suport dels feixismes europeus, de l’església, dels carlins, de la Falange i d’altres partits de dreta com la CEDA i la Lliga Catalanista.
Després de tants anys, encara estem envoltats de veus, manifestacions i decisions polítiques que ens fan pensar amb els que van colpejar la República, van encetar una guerra civil, van apuntalar una dictadura i trepitgen encara avui drets elementals de la democràcia.
