Luca i Alberto són només amics

Jesús Gonzàlez.  www.twitter.com/jesusgonnot
89

Disney arriba de nou amb una estrena restringida, en principi, a la seva plataforma, amb Luca, un capriciós conte d’aires italians que es planteja també com una oda a la diversitat. Luca i Alberto són tritons que descobreixen que poden sortir a la superfície i convertir-se en humans. Un dia, amb el somni de pilotar una Vespa, decideixen anar al poble i barrejar-se amb els seus habitants. L’únic problema és que no han d’evitar estar a prop de l’aigua. Amb l’afegit de la Giulia, una nena de fort caràcter, viuran moltes aventures l’estiu en què el poble aprendrà que els monstres procedents del mar no són tan dolents com les rondalles expliquen.

Fins aquí tot molt bé: una animació excel·lent marca de la casa Pixar, una música italianitzant encantadora, uns personatges dissenyats amb estimació. Una bona forma de passar l’estiu al cinema entretingut i ben fresc. Però també representa una visió idealitzada i estereotípica del que Hollywood considera Itàlia (motos, pasta, pel·lícules, dones amb caràcter i homes amb bigotis…). El problema, perquè Luca en té uns quants, és que s’han intentat vendre certs valors que la pel·lícula toca de manera superficial.

Per un costat, el fet que els dos monstres marins protagonistes arribin del mar s’ha vist com una paràbola sobre la immigració. El problema és que els tritons passen desapercebuts en convertir-se en humans i només resta la por que passen per si són descoberts. I és clar, com a paràbola sembla més una pel·lícula de terror. Un gènere, per cert, que sempre s’ha caracteritzat per usar la metàfora del monstre per parlar d’allò que és divers, diferent com ara l’homosexualitat.

I és que Luca també es considera, publicitàriament parlant, una cinta  sobre el col·lectiu LGTBI. Però aquí el film també falla perquè amaga la diferència sota una capa humana. No es tracta a conviure amb la diferència sinó que qui sigui diferent tingui l’habilitat de camuflar-se i passar desapercebut. A més, la relació entre Luca i Alberto és més d’amistat que d’amor romàntic. És per això que Luca es un vehicle de queerbaiting, una estratègia comercial per a la captació de públics que “entenen”. Sobretot tenint en compte que va arribar a les pantalles la setmana abans del Pride. I és que Disney, capdavantera del discurs heteropatriarcal i conservador, sempre ha tingut molts problemes per integrar el col·lectiu a les seves ficcions.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí