Mites sobre l’amor i les relacions de parella (I)

Anna Plana Mundó.  Psicòloga del Gabinet de Psicologia Aplicada Iluro de Mataró
329

L’amor és un dels sentiments humans més bonics i necessaris. Com a éssers gregaris  que som, estimar i ser estimats és una necessitat que ja el psicòleg Abraham Maslow va reconèixer com a necessitat bàsica a la seva famosa piràmide.

En aquest article començarem a desmuntar cinc mites sobre l’amor i les relacions de parella més comuns. En desglossarem dos i, a la següent part, el mes que ve, els tres restants. Però abans de començar cal preguntar-nos: per què donem tanta importància a l’amor?

Les relacions socials en general, i l’amor en particular, formen part de la nostra filogènesi i ajudaven als avantpassats a sobreviure. L’enamorament és la primera fase de les relacions amoroses, dura aproximadament 12 mesos i provoca unes reaccions químiques al cos, ja que generem oxitocina, serotonina, endorfines i dopamina. És a dir, desemboca en una sensació de calma, benestar, eufòria i plaer.

Ara bé, què passa després de l’enamorament?

Les relacions amoroses passen per diferents fases, com ja hem dit, l’enamorament n’és la primera i les reaccions químiques ens ceguen. Tant és així que no ens deixen veure la realitat, ni fer un balanç ajustat de les qualitats i defectes de l’altre. Així doncs, en aquesta primera fase no és aconsellable prendre decisions molt comprometedores, com casar-se o demanar una hipoteca. Tot i això, cal esmentat que sempre hi ha excepcions.

Passada la primera fase, comencem a veure els defectes de l’altre i fem un balanç més realista de la relació de parella. Aleshores estem en condicions de començar a valorar si amb aquesta persona és amb qui volem compartir un projecte de vida.

No obstant, hi ha una sèrie de mites sobre l’amor i les relacions de parella que en poden distorsionar la percepció i valoració i desembocar en relacions asimètriques, tòxiques, de dependència emocional o, en casos més greus, abusos i maltractaments, físics o psicològics.

El mite de la “mitja taronja”

El mite de la “mitja taronja” és un dels més estesos. Atribueix a les relacions de parella la necessitat que l’altre persona “et doni el que a tu et falta”, de trobar a algú perfecte per a tu, però la perfecció no existeix.

Amb la idealització de l’amor només aconseguirem frustracions, ja que es persegueix un ideal de perfecció i mitificació de la relació de la parella que és absent a tota discrepància. Tot i això, cap relació és absent de conflicte, però el que és important perquè sigui sana és saber gestionar les discrepàncies gràcies a l’escolta activa, l’empatia i una resolució correcta del conflicte.

A més, perquè la relació funcioni, sigui simètrica i sana, cal mantenir la identitat individual de cadascú, com també la dinàmica i la sinergia de la parella.

L’amor ha de fer mal, sinó no és amor

A part d’estar molt estès, aquest mite és perillós, ja que normalitza les relacions abusives i el maltractament en la relació, amb el psicològic com a més comú i, en menor mesura però de més gravetat, el físic.

L’amor no ha de fer mal, ha d’aportar tranquil·litat, seguretat, confiança, enteniment, empatia i altruisme, entre d’altres qualitats positives. Si fa mal, no és amor, és una relació tòxica de la qual s’ha de fugir.

No vol dir que les relacions estiguin lliures de conflicte, com hem dit, però aquest es resol des de la maduresa emocional, l’escolta activa i l’empatia.

Fins aquí, hem desmuntat dos dels cinc mites més comuns sobre l’amor i les relacions de parella. El mes que ve en desmuntarem tres més relacionats amb la gelosia, els canvis i l’amor romàntic.

COMPARTIR