El palmarès de Sitges 2018

Jesús Gonzàlez.  @jesusgonnot
770

La 51a edició del Festival de Cinema de Sitges s’ha tancat amb un bon balanç cinematogràfic. Per les pantalles del festival han passat moltes produccions internacionals que han demostrat el bon estat del cinema de gènere en tots els seus camps.

Climax, la nova pel·lícula dels sempre polèmic Gaspar Noé, s’ha fet amb el premi gros a la Millor Pel·lícula. Tot i ser una de les favorites de part de la crítica no deixa de sorprendre que el jurat hagi quedat fascinat per aquesta cinta a mig camí entre un documental sobre la dansa que s’acaba convertint en un mal viatge degut a les drogues. Noé, un director xilè resident a França, és capaç de combinar el viatge a l’horror d’uns ballarins amb excel·lents plans seqüències i coreografies. Però, sens dubte, una de les pel·lícules que més es recordaran d’aquest Sitges 2018 és Lazzaro Felice, d’Alice Rohrwacher, que només ha aconseguit el premi especial del jurat així com el premi de la Crítica i el del Jurat Jove. El film de Rohrwacher ens presenta una Itàlia atemporal (inicialment) on una marquesa explota i roba als seus treballadors que, a la seva vegada, s’aprofiten de l’ingenu Lazzaro. Després, per no fer massa spoiler, la pel·lícula esdevé una faula moral amb influències del neoralisme i alguns tocs de màgia. Al final Lazzaro, sempre feliç, es converteix en una crítica als temps que corren on els deixebles postfeudals han passat a convertir-se en rodamons i viure als carrers de les ciutats.

La millor direcció ha recaigut en el director Panos Cosmatos per Mandy. El film explica la història d’una noia abduïda per una secta i la posterior venjança del seu marit, l’inefable Nicolas Cage (l’estrella d’aquest festival). L’excel·lent primera part del film presenta unes escenes oníriques del món de Mandy i la seva captació per la secta. En el segon acte, en canvi, fa irrupció la violència i acaba semblant un encreuament entre Conan i Mad Max. La seva protagonista, Andrea Risborough, ha obtingut el premi a la millor interpretació per Nancy, una cinta al límit del gènere on una dona s’aprofita d’uns pares que han perdut la seva filla.

COMPARTIR