Reforma o revolució

Josep Aracil i Xarrié.  President d'Eurosenior
333

Josep AracilEn una tertúlia de ràdio recent, entre joves i sèniors, es va plantejar un tema de plena actualitat: el descrèdit de la classe política, en un sistema democràtic nascut d’una transició, posterior a una dictadura de 40 anys. El debat va girar a l’entorn de si era possible modificar la democràcia actual, des de dins, que ja cal avançar perquè és culturalment inviable. Aquesta qüestió replanteja un tema polèmic, que va tenir molta ressonància en els inicis de les ideologies socialistes i comunistes i que feia referència als camins a seguir, que passaven per reforma o revolució. Històricament els països que van apostar per la reforma socialdemòcrata, com els nòrdics europeus, han aguantat el pas del temps. Els països que ho van fer per la revolució, com els de l’antiga URRS i els de l’est d’Europa, han fracassat en el seu intent i han hagut de retornar als actuals plantejaments democràtics.

Cal tenir present que el plantejament dialèctic entre dos pols oposats, que es contraposen, no ha donat mai com a guanyador un d’ells, sinó que sempre n’ha creat un de nou. És per aquest motiu, que en aquests moments, la disjuntiva entre reforma i revolució, ha deixat de tenir sentit. S’ha de passar per una nova sortida basada en la construcció, tenint sobretot en compte l’afirmació de l’Albert Einstein que la supervivència de la humanitat requereix noves formes de pensar, que no poden ser mai les mateixes que van generar els actuals problemes. Les estructures polítiques són sempre servidores dels sistemes econòmics que ostenten el poder. Per aquest motiu, el principal problema de la nostra societat no és la seva classe política, sinó el sistema capitalista que la condiciona. La solució però, en cap moment passa per declarar-se anticapitalista, sinó per construir una nova societat, que es sustenti sobre valors ètics i morals, i no sobre els actuals, basats en la cobdícia humana.

Per aquests motius la construcció d’una nova societat, donada la impossibilitat de modificar l’actual, només la poden portar a terme els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats científicament per liderar la nova societat del segle XXI. Els sèniors, pel fet de tenir els peus més a fora que a dins, es poden perfectament decantar per un apropament als plantejaments radicals dels joves, tot i la dificultat que poden suposar les seves grans diferències culturals intergeneracionals. Fer-ho, però, suposaria per als sèniors, recuperar una part de l’esperit juvenil, la qual cosa, tenint en compte les xacres físiques de l’envelliment, podria suposar un important complement vital per millorar la seva qualitat de vida.

COMPARTIR