Rocs d’en Magí

Josep Grau.  MONTALTREK. Associació Excursionista Sant Vicenç de Montalt
357

Són unes roques granítiques que varen formar-se a la Era Paleozoica  (de 550 a 290 milions d’anys) i molt posteriorment varen ser habitades al final del Neolític  (4.000 aC), o sigui,  any més any menys, fa uns 6000 anys. Les roques són de considerables dimensions, i recolzades unes sobre les altres formen un conjunt de petits abrics i coves; al seu voltant i encerclant-les, hi  havia un grup  de cabanes que protegides per una paret de pedra seca, formaven el petit nucli habitat.

A la part central del conjunt de roques i per la part interior hi ha un corredor buit d’uns 8 metres de llarg per 1 metre d’ample, que es considera era la part més noble del conjunt, destinada al servei: polític? O religiós?

S’ha trobat un petit tros de sílex i algun fragment de ceràmica que estan al Museu de Mataró i és el que ha permès datar l’època de l’assentament humà.

I ja canviant d’època (corrent 6.000 anys en el temps) i venint als nostres dies, la torre que podreu contemplar per sobre de l’assentament, pertany al corredor de Motos que ha estat  Campió del Món, Jorge Lorenzo.

A la primavera podem veure la Ginesta com floreix en la primera part de la ruta fins arribar als Pins d’en Pera, i pels volts de Sant Joan, més amunt de la Plaça dels Tions, en el marge del camí hi trobarem l’herba de Sant Joan (Hipericum perforatum), molt buscada per a fer licors casolans com la Ratafia.

COM ANAR-HI?

Sortim des de Sant Vicenç de Montalt de la plaça del Poble i agafem la Baixada de la Riera, que es un baixador amb fort pendent i al terra hi figuren  uns medallons molt vistosos. La casa pairal que fa cantonada amb la plaça és la casa del que va ser primer Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 197, Max Cahner, malauradament mort fa molt poc.

Al final del  baixador, anem cap a la dreta  i seguim aquesta riera, passant per sota un pont molt alt  fet de totxos vermells.

Quan s’acaba l’asfaltat trobem una bifurcació, estem al final del c/ Bonaire i  hem d’anar cap a l’esquerra; passem per sota un pont i anem pujant per entrar una mica en calor, no deixarem aquest camí ample fins que un senyal ens indica que s’acaba el camí; en aquest punt hem de girar a la dreta i agafar el camí que fa una baixadeta cap al barri de Can Missé.

Passem per la “Paret  de les Mitges Llunes” i seguim recte aquest camí fins al final sense desviar-nos; veurem que la paret esmentada ens acompanya un bon tros del camí. Val la pena contemplar-la, doncs és una obra arquitectònica prou curiosa i alegre a la vista. Al final d’aquest camí força costerut ens mena fins als Pins d’en Pera.

Ara seguim per el camí ample amunt que ens ve al davant,  cap a Can Montalt, (direcció muntanya).

Passem la propera cruïlla que es la Plaça dels Tions sense desviar-nos del camí que anem seguint.

A la propera cruïlla, en què hi ha un rètol indicador, hem de gira a la dreta en direcció Llavaneres i pujar un pendent fins al final en què hi ha una plaça de sorra.

Hem de travessar pel bell mig la plaça de sorra i sortirem a un carrer asfaltat que ja està dintre la urbanització Supermaresme. Girem cap a l’esquerra (fent baixada) i a la primera cruïlla girar a la dreta; baixem aquest tros  de carrer fins al primer giravolt i allà, al davant nostre, ens estaran esperant:

ELS ROCS D’EN MAGÍ

Allà podem donar la volta al massís de roques que l’Ajuntament de Llavaneres ha tancat amb una barana i enjardinat. I amb una mica d’imaginació, dibuixar en l’entorn les cabanes de troncs cobertes de canyes en què varen viure aquests primers avantpassats nostres.

Quan ens haguem refet, iniciem el retorn.

Desfem els dos carrers que hem passat de la urbanització i tornem a travessar la plaça de sorra. Baixem pel camí que hem vingut, ara amb fort pendent i trobem un pal indicador a mà esquerra, al cap de uns 50 metres, en una petita placeta i a mà dreta, flanquejat per un pi pinyoner gran, amb un senyal mig esborrat de color carabassa, surt un camí que va travessant pel mig del bosc.

Arribem a un punt a on el camí es divideix en dos, hem d’agafar el de l’esquerra, que puja lleugerament. Anem seguint aquest camí que també el coneixen i segueixen molts ciclistes de muntanya. Hi trobarem la Pedra de la Cadira (tocant el camí a mà esquerra; es ideal per seure-hi a esmorzar).

Continuem  fins que entre els arbres, veiem aparèixer a la nostra dreta les ruïnes d’una casa: era a Can Bosc, podem entrar-hi i observar el petits que eren alguns masos, tenint en compte que solien conviure-hi juntes tres generacions (avis, pares i fills i a vegades algun mosso).

En aquesta cruïlla de Can Bosc, agafarem el camí que gira a l’esquerra i al cap de uns 2 minuts ja arribarem al rial pel que hem pujat abans, i els Pins d’en Pera ara ens queden al davant nostre i una mica mes cap a la dreta.

Continuem baixant pel Rial de Can Montalt (l’ample) poc tros fins arribar a la cruïlla de camins (pals indicadors amb rètols de color verd), en el pla dels Pins d’en Pera.

Ara deixem aquest rial i seguim recte avall, direcció al mar, per allà on hem pujat: però compte!,  en el primer desviament que trobem (a uns 50 metres) a mà esquerra girem, i anem baixant per un camí ample força empinat i relliscós que ens menarà a Can Mora de Dalt (Hotel Rural) de Sant Vicenç.

Aquí trobem una paret de sauló amb arrels vistes, en què les diferents capes de sauló fan uns dibuixos, i ja estem a poc tros del CAP consultori metge. Travessem la carretera i baixant pel Carrer Major, arribarem a la plaça del Poble, punt i final del nostre recorregut, on podem seure en una tauleta i refer-nos prenent un vermutet que ens l’haurem ben guanyat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí