El dolmen de Can Boquet o més conegut com la Roca d’en Toni és el megàlit més conegut de la nostra comarca. Aquí sempre hi trobes senderistes, ciclistes o famílies que s’acosten a passar el matí a la muntanya. Podem accedir-hi des de varius municipis, avui ho farem des de Premià de Dalt.
Dolmen de La Roca d’en Toni: És un sepulcre funerari datat entre el 2200 -1800 aC. Sols es conserva el que era la cambra funerària i la seva coberta, que és una llosa plana cobrint la part superior. Tenia un cromlec (pedres clavades a terra en disposició més o menys circular) del que ara no en queda rastre. És possible que, pels objectes recuperats, es tractés d’un enterrament destinat al clan familiar d’algun cabdill important.
Necròpolis de Can Boquet: Hi trobem 7 tombes medievals, una d’elles és d’un nen. Totes estan orientades cap a Llevant. Es varen descobrir l’any 1974 sota un camp de conreu. La més ben conservada encara tenia l’esquelet amb la forma en què es va enterrar, amb els braços i les cames estirades.
Ermita de Sant Salvador: Amb vistes al Montcabrer, és una petita ermita preromànica, i està enganxada a la Masia de Can Boquet, és particular i forma part de la masia. Si poguéssim entrar-hi, veuríem que és rectangular i molt petiteta i té un absis cobert per una volta de canó que té encastades cap per avall 43 àmfores, cosa que el fa únic en tot el territori nacional.
Pi de Can Boquet: Està situat al costat de la caseta d’informació del parc. És d’una mida considerable, amb el tronc de 0,92 m de diàmetre i una alçària de 16 metres. Hom suposa que és mes que centenari.
COM ANAR-HI
Iniciem el recorregut des del final de la riera de Premià de Dalt, més o menys des de l’edifici de l’Ajuntament Vell. Anem pujant la riera, fins que s’acaben les cases i sense deixar aquesta carretera, anem pujant per una forta pujada que ja ens posa el cos en marxa.
Passem pel davant del poblat ibèric, que ja comentarem en una altra sortida i continuem pujant uns 300 metres més i arribem a una cruïlla que dóna entrada al Parc de la Cadira del Bisbe.
Prenem el camí que ve recte al davant nostre, una fita de fusta ens indica que entrem a la ruta: SL – C 112 coneguda com a “Ruta de l’Esquirol”. El camí transcorre paral·lel al mar, aprofitem aquests primers metres per assaborir aquest paisatge de la costa, ja que després entrem cap a l’interior i no el tornem a gaudir.
Anem seguint el camí força ample que va serpentejant i pujant, sense deixar-lo, fins arribar al final, on en uns camps de conreu hi ha la masia de Can Bernadó, girem A LA DRETA. La pista és molt ampla, és la que travessa tota la serralada litoral des del Coll de Sant Bartomeu a Òrrius, fins a Font de Cera a Alella i es pot seguir amb cotxe particular, ja que encara que no està asfaltada, està en molt bon estat.
Continuem per aquesta pista ampla 1200 metres i ja veiem el Pi de Can Boquet i el Centre d’Informació del Parc. Arribats al Pi de Can Boquet, a la cruïlla, girem a L’ESQUERRA, direcció a la muntanya (és el segon camí que surt per l’esquerra).
Pugem per un tros que està semi-asfaltat i al cap d’1 kilòmetre trobarem com una placeta amb un mur d’uns 50 centímetres que la protegeix, i al bell mig hi ha la Roca d’en Toni o El Dolmen de Can Boquet, que és el nom oficial que té.
És tradició abans de marxar, donar una volta sencera a la placeta. Una vegada hem gaudit del dolmen i fets els selfies de rigor, ens fixem que a l’esquerra del dolmen hi ha un panell indicatiu i d’allà surt una escaleta que en menys de cinquanta metres ens porta a la Necròpolis de Can Boquet, on hi ha les 7 tombes de l’edat mitjana que hem comentat.
La tornada la fem pel mateix camí i més relaxats observem des de Can Bernadó fins a la Cadira del Bisbe que la vegetació és més rica; amb pins i alzines i pels vorals del camí trobem farigola i ginesta.
