Ara que fa calor farem una sortida-passejada arran de mar i així ens podrem refrescar a la meitat del recorregut en una bonica i transparent cala i també conèixer una part curiosa de la història de les comunicacions a casa nostra, molt abans de què tinguéssim el nostre estimat Internet.

La sortida és des de Poble Nou (Pineda) a la Cala de la Roca Grossa de Sant Pol de Mar.

Passeig de mar Manuel Puigverd: és el pulmó on els calellencs van a fer esport de baixa intensitat, sempre hi trobarem gent amb bicicleta, fent running o simplement senderisme. Separat de la platja per una renglera de balustrades i escaletes que ens condueixen a la llarga platja. Porta el nom de qui inicià el projecte, l’alcalde més popular, Manuel Puigverd, “En Soques”.

Monument a la Sardana: Calella, de profunda vocació sardanista pels seus aplecs, l’any 1983 va erigir un monument  a la nostra dansa fet per l’escultor Albert Rosa i que podreu trobar al passeig Manuel Puigvert.

Can Lluís Macaya  o La Torre: és una torre noucentista que podem veure al carrer Anselm Clavé (a l’altra banda del Passeig Puigverd) amb la façana estocada i unes teulades molt decorades amb frontals de marqueteria.

Far del Capaspre: està situat al cim d’un promontori que domina gran part de la costa, es va edificar sobre les restes d’una torre de vigilància que vigilava i protegia les costes del perill dels atacs dels pirates argelins. Quan aquests venien, tothom fugia de les cases i anaven muntanya amunt cap a Can Carreres. La seva llum, arriba a uns 65 Km mar endins per avisar als vaixells i és conegut per les seves llampades que en són tres i dues cada 30 segons. És visitable.

Roca Grossa: és un mirador que ens fa la sensació de trobar-nos ja a la Costa Brava. Veiem als nostres peus unes roques escarpades que acaben en unes petites platges i la vista se’ns allarga fins a l’Ermita de Sant Pau, desafiant, al cim del turó a Sant Pol de Mar. Segons l’època del any, podem veure el cormorà gran, aquestes aus de color negrós, prenent el sol sobre les roques.

Torres Bessones de la Petona o Les Torretes: eren unes múltiples edificacions que formaven la xarxa de comunicacions de telegrafia òptica, que per mitjà de senyals, banderes i llums, travessaven tota la península i arribaven fins a França. Les informacions, passaven de València a La Jonquera en unes cinc hores. El sistema consistia en un panell amb sis forats, que permetien un total de 64 combinacions que el torrer desxifrava amb una llibreta de codis que eren canviades molt sovint. A Calella tenim dues torres, una de militar i l’altra annexa a ella, la civil, que  varen funcionar sobre el 1850.

COM ANAR-HI

Si hi anem per l’autopista, hem de sortir per la sortida que diu “Calella” i baixem, col·locant-nos al carril del centre per a passar per sota la carretera N-II; continuem recte en direcció al mar, pel Torrent dels Frares sense desviar-nos, fins arribar a la platja, al costat del Pàdel Calella. Aparquem el cotxe i ja ens disposem a caminar.

Comencem l’excursió, direcció Sud, cap a Calella. Anem seguint per aquesta via, sense deixar-la. Al cap d’uns 200 metres, la via fa una giragonsa que la seguim. Ara tindrem el Club Nàutic a la nostra esquerra i més endavant l’estació de tren a la dreta.

Seguint recte, ens trobem amb gent que fa esport que va i ve, és el Passeig de Manuel Puigverd. Passarem pel Monument a la sardana i a l’altra banda, un xic més endavant, passat la via del tren, veurem a Can Lluís Macaya.

Seguint recte travessem el modern pont de la Riera de Calella i continuem gaudint del passeig entre palmeres, tot recte, fins arribar-hi al final. Al final d’una paret llarga i blanca, hi veiem unes escales que hem de pujar i situar-nos al voral de la carretera N-II; els de Calella en diuen “les roques”.

Seguim pel voral de la N-II (molt ben protegit) fins arribar a un aparcament. Ens trobem a sobre la platja de La Vinyeta. Continuem pel voral de la carretera i al cap d’uns 500 metres, arribem al Mirador de la Roca Grossa.

Podem optar per baixar per les escales que hi ha al lateral i donar-nos un bon bany refrescant a la platja de Rocagrossa; però si no en tenim ganes, després d’admirar la vista i veure si veiem algun gran cormorà, tornem enrere per on hem vingut.

Ja de tornada, al cap d’uns dos-cents metres, surt a la nostra dreta un pont de fusta que travessa la carretera per sobre. El prenem i seguim el camí que trobem a l’altra banda. Després de fer unes quantes giragonses entre els pins, haurem arribat a les Torres Petones o torres de “pre-telègrafs”.
El camí de tornada el farem pel mateix lloc que hem vingut, fins acabar la sortida-passejada.