Ara que la calor és forta podem fer una sortida per Sant Andreu de Llavaneres, ombrívola i que ens permetrà fer d’arqueòlegs en descobrir les runes del que va ser la primera ermita de Llorita. Avui ens trobarem amb:
Església Vella: Edificada dalt d’un turó i sobre el temple primitiu, amb un bonic campanar de planta quadrada. L’església data de 1574 i tenia un preciós retaule que, ja en el segle passat, va passar a l’actual temple parroquial. Al voltant de l’església hi ha el fossar del poble i es conserva en bon estat.
Llorita Vell: Actualment en runes, sols queden dempeus algun mur. L’any 1605 un benefactor anomenat Baltasar Ramis va deixar un llegat i els beneficis del mateix s’havien d’aplicar a la manutenció de l’ermità que la custodiava. Al llibre ‘El jardín de Maria plantado en Catalunya’ del 1657 esmenten que l’ermita era dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Amb els anys, l’ermita i el turó varen agafar el nom de Llorita, perquè el lloc era a terres del mas Lloreda i significa “bosc de llorers”. Trobem documentat el 1791 que de temps immemorial, tot el poble i autoritats pujaven en processó pel Camí Fondo per celebrar-hi l’Ofici i, després, molts hi dinaven.
COM ANAR-HI?
Tot pujant pel passeig de Joaquim Matas deixarem el vehicle a l’Església Vella de Llavaneres, més coneguda com el Cementiri de Llavaneres.
Prenem la pista de sorra, que surt a LA DRETA i la seguim, tot passant per una torre metàl·lica de llum. En arribar a la primera cruïlla, anem a la DRETA en prendre el camí del Garingol que seguim fins al final.
Arribem a una pista asfaltada i girem a l’ESQUERRA, anem seguint en pujada suau per la riera de Can Cabot de Munt, veiem un rètol que diu “Santa Mònica” i girem a l’ESQUERRA i deixem la pista principal.
Comencem a pujar i prenem el camí de LA DRETA, que fent voltes ens menarà a la Cornisa. Coll Pallarès. Pel camí podem veure algunes roques granítiques que el saber popular ha donat nom: La Creu, El Xampinyó, El Camell petit (aquest últim, s’assembla més al coll i cara d’una gallina), a veure si les reconeixeu.
En arribar al final, sortim a una placeta on conflueixen diferents camins. Hem de prendre el més ample, és el segon que surt a l’ESQUERRA, en direcció a Mataró o Coll de Can Xerrac.
Ara seguirem aquesta pista durant un quilòmetre, i ens hem de fixar que surt un corriol a MÀ DRETA en el qual al començament a terra, hi ha la part superior d’una pedra grossa arrodonida. L’enfilem i, al cap de poc, SEGUIM RECTE i ignorem una cruïlla a la dreta.
El corriol va per dins del bosc i ens porta a un punt en el qual el paisatge s’obre i, des d’aquí, val la pena contemplar la vista. Veiem El Corredor, El Montseny i un bon grapat de muntanyes. Val la pena gaudir del paisatge.
Seguim A L’ESQUERRA, direcció a una torre d’alta tensió i, passat el pla, veiem un corriol a l’ESQUERRA pel qual baixem. Estem atents, perquè en un revolt a la dreta, al davant nostre i una mica amagat pel bosc, surten les parets que encara queden dempeus del que fou el LLORITA VELL.
Després d’haver descobert aquest tros d’història perduda, continuem baixant el camí i arribem a la pista ampla que seguim A LA DRETA (direcció Sud). No deixem la pista ampla fins que, en arribar a un mur que volta una gran finca, baixem en fort pendent A L’ESQUERRA per la pista asfaltada. Estem a La plana del Sastre.
Passats uns 150 metres de baixada, GIREM A L’ESQUERRA i anem baixant per l’Avinguda de la Cornisa fins a arribar al Cementiri de Llavaneres, on ens espera el vehicle que ens ha de retornar a casa.
Mentre baixeu podeu veure boniques vistes aèries de Llavaneres amb el teló de fons de la Mediterrània.
